Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
Manel Pousa: «Verdum i Roquetes em van robar el cor»
EL PERIODICO 10 de novembre de 2010. CARME ESCALES Amb tebeos de segona mà i entrepans, Manel Pousa va arribar a Verdum els anys 50 com a catequista dels maristes. Tenia 14 anys. Ara ja en fa 34 que és sacerdot i exerceix d’autèntic cristià amb els més vulnerables.
Qualsevol que conegui el pare Manel sap que la religió que professa aquest granadí, que va arribar a Barcelona quan tenia 4 anys, s’escriu amb majúscules en el cor de presos, drogoaddictes i els que tenen ben poc per ficar-se a la boca i gairebé res per disfrutar. La seva religió dels pobres viatja a peu i en moto, i s’aprèn en cada salutació que se li creua al carrer. Per a tothom té una paraula que aixeca l’autoestima. «Jo sóc igual que cada pres que visito a la presó i cada addicte a la droga. El fet de ser persones ens fa iguals», assenyala Pousa.
La parròquia de Sant Sebastià, al barri de Verdum, va ser el ganxo que el va vincular a Nou Barris, a mitjans dels 70 i ja com a sacerdot. «Sóc un enamorat de Barcelona, però a mi Roquetes i Verdum em van robar el cor». «En aquests barris l’heroïna va fer molt de mal. He vist noies de 14 anys punxant-se, i molt tràfic de droga. Era la ciutat sense llei», diu.
Excursions. Pousa es trobava pràcticament sol en aquells inicis i els enterraments, casaments, batejos i les misses de rigor no satisfeien el seu desig de tasca social. I va començar a organitzar excursions, a buscar voluntaris i a muntar els primers equips de futbol sala. Avui, n’hi ha 16 en marxa. «Txus Lahoz, actual responsable de futbol sala base del Barça, ens va ajudar», recorda Pousa.
A més de la socialització a través de l’esport, garantir l’alimentació i educació de les criatures va ser i segueix sent el seu principal objectiu. Avui, allà on l’Administració no arriba, la Fundació Pare Manel continua becant menjadors. «Per aconseguir tot això, atraco», declara. És la seva manera d’explicar com busca fons per subvencionar les activitats d’un potent equip humà. «Els nens necessiten vincles, referents i normes, sense les quals no poden estructurar la seva vida i socialitzar-se», apunta. El mateix els passa als drogoaddictes. «L’únic que rehabilita és la vida i la gent».
El pare Manel no va assistir a la visita del Papa a Barcelona, però sí que serà dijous que ve, 18, a la sala Luz de Gas. La seva causa, la de tots els que estan en risc d’exclusió social, serà l’amfitriona d’una festa solidària, un platet de missa d’acord amb el segle XXI.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
mentre el tri(s)partit es gasta els euros amb el papa el pare Manel ha de montar festivals? mai més donaré un euro per als pobres!!!
que els doni el JEFE del pare manel….