He demanat al gracienc
Xavier Florensa (
bloc i
web), candidat a presidir
Esquerra Barcelona, que respongui a nou preguntes per al meu bloc. Molt amablement n’ha donat resposta, a les facils i a les més dificils. Aquí les teniu:
1. Quan vas entrar a militar a Esquerra? Vaig entrar a formar part del projecte d’Esquerra molt jove. Als 17 anys em vaig afiliar a les JERC i als 18 a Esquerra. Era l’any 1996 i el partit acabava de patir una escissió que va debilitar molt la seva estructura, sobretot a Barcelona. Amb altres companys vam reconstruir les JERC-Gràcia, i a partir d’aquí sempre he desenvolupat la meva activitat política en l’àmbit de Barcelona, ja sigui com a portaveu de les JERC-Barcelona, com a vicepresident d’Esquerra-Gràcia o com a regidor de l’Ajuntament des de l’any 2003.
2. Que t’ha dut a presentar-te a presidir Barcelona? Un conjunt de companys i companyes em van demanar que encapçalés aquesta candidatura i ho vaig acceptar. Crec que podem aportar un nou projecte pel partit a Barcelona, que torni a il•lusionar i mobilitzar a la militància. Un projecte que sàpiga sumar voluntats i crear equips de treball amplis, que superin les divisions actuals de la Federació de Barcelona.
3. Que diries als que presenten el proper congrés com una segona volta del nacional? Crec que aquest congrés l’hem d’encarar en clau de Barcelona, i s’equivoca qui el plantegi en uns altres paràmetres. La nostra candidatura compta amb persones que porten molts anys treballant en diferents àmbits del partit a Barcelona (territorial, sectorial…), i en aquest aspecte la nostra trajectòria ens avala.
4. Que opines dels crits que se senten demanant candidatures d’unitat? Què és per tu la unitat? Per mi la unitat no es construeix a base de quotes sinó que s’aconsegueix dia a dia, a partir de la confiança mútua i del treball conjunt. Crec que és bo que en un congrés es presentin diferents candidatures i que es generi debat. Al final, és la militància qui decideix les persones i els equips que han de dirigir aquest projecte els propers anys, i per tant hem de respectar el que decideix la militància i tenir voluntat de continuar treballant.
5. Que diries als que pensin que ets massa jove per ser president de la Federació? No
crec que l’edat sigui un argument a l’hora de valorar la capacitat de
qualsevol dels candidats que ens presentem en aquest congrés. Jo porto 12 anys militant al partit i 5 com a regidor, i crec que en aquest temps he adquirit la suficient experiència per encapçalar aquest projecte. 6. Que vol dir per la teva candidatura el CANVI a Esquerra Barcelona? El canvi no és substituir unes persones per unes altres, sinó aportar nous projectes i noves formes de treballar. Esquerra té l’oportunitat de liderar els propers anys un nou projecte de ciutat per Barcelona,
i hem de pensar com adaptem l’estructura del partit per fer possible
aquest objectiu. Volem construir un partit més fort i arrelat a la
ciutat, que promogui la participació dels militants, prioritzi la
formació, aposti per les sectorials i treballi de forma
descentralitzada als diferents barris de la ciutat.
7. Quina relació creus que ha de tenir Esquerra Barcelona amb la resta del partit? Barcelona, com a capital que és també ha d’exercir un lideratge a nivell de partit. És cert que a vegades el partit ha comès errors i li ha costat entendre la singularitat de Barcelona, però això ha canviat. Crec que des de Barcelona no hem d’estar sempre a la defensiva i hem de defugir el victimisme permanent.
8. Que faràs si guanyes el Congrés? Portem un programa ambiciós
que volem desenvolupar durant els propers anys, i també volem sumar
moltes de les propostes que plantegen els altres candidats. I pel que
fa a les persones, mà estesa i voluntat de sumar totes les
sensibilitats per fer un partit més fort i gran a Barcelona.
9. I que faràs si el perds? Continuaré treballant pel projecte d’esquerra a Barcelona. Com he fet sempre.
Hola, En aquesta entrada he esborrat un comentari anònim, sarcàstic i injuriós. Res de greu, tot i que es una llàstima de trobar tant de fanatisme. Esquerra es immersa en un proçes de democràcia interna, i no tots tenim el mateix sentit de que vol dir demòcracia, ni dels límits del que es pot fer o no fer en una campanya. Escriure anònims destructius es una cosa que crec que no és pot fer, no està bé. Qui vulgui fer una campanya electoral de claveguera que es faci el seu bloc, per que el meu no està per aquestes coses.