Miquel Roman

Hi va arribar quan la zona eren camps, va veure passar Franco pel seu carrer, va treballar de carnissera, va fer vida social i ara disfruta de la jubilació. A la carnisseria. 

Feliç record. ENCARA L’ENVAEIX LA NOSTÀLGIA QUAN TREPITJA UN COMERÇ COM EL QUE VA TENIR FA ANYS. 

Comprar. Al barri. L’ANNA ÉS DE LES MOLTES VEÏNES QUE CREUEN QUE AL SEU BARRI HI HA DE TOT. 

Activitats. Centre cultural. EL SEU PARE VA SER EL FUNDADOR DE LA BANDA MUSICAL DEL POPULAR CENTRE ELS PROPIS. 

AURORA VILA 

Quan vaig arribar a aquest barri tenia cinc anys, i venia de la Barceloneta. Suposo que va ser un gran canvi, però jo no me’n vaig adonar. Si un veu les fotos d’aquella època no s’ho pot creure. Era gairebé tot camp, amb casetes baixes, bastant separades les unes de les altres. En aquest carrer de casa meva, a cent metres de Via Júlia, no s’hi animaven a entrar ni els carros. Una mica més amunt hi havia blat i vinyes, a més d’un camp de futbol. És increïble el canvi que hi pot haver en els pocs anys d’una vida. 

Recordo molt bé quan va venir Francisco Franco als 50… ¡Va ser tot un embolic! La meva mare, com tots els que vivien per on passava Franco, va haver de col·locar una manta gairebé de luxe sobre la barana de la finestra. El meu pare era un home molt jovial, que va crear la banda de música del Centre Cultural Els Propis, i va ser allà on vaig conèixer el meu segon marit. 

No puc imaginar-me vivint en un altre lloc que no sigui Nou Barris i repartint el meu temps a fer el que faig des de fa molts anys. Al centre cultural tenim un cor, la Societat Coral L’Ideal d’en Clavé, i ens reunim a assajar i cantar. Una altra cosa que faig és mantenir una tradició catalana que comparteixo amb tots els integrants de l’Agrupació Sardanista i, a part d’això, camino. 

Ja no treballo, però ho vaig fer des de molt joveneta: sóc carnissera. És un ofici que encara m’agrada, i quan passo per una carnisseria la miro amb nostàlgia. La gent creu que és fàcil, però saber tallar la carn és un art. Si es fa en un sentit o un altre la carn pot sortir dura o tendra. Això sí, el que més m’agrada de l’ofici és esquarterar mitges vedelles amb el ganivet petit. 

Sóc com molts veïns, algú que va estar gairebé des del principi a Nou Barris i no ho dubto gens, no ho canvio per res. Ni si guanyés la loteria.