Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
380. Esquerra te un problema
Ja se, ja se el que penseu, "només un". Com a tota organització gran té més d’un i més de dos de problemes. Però avui, si us sembla bé, parlaré només d’un de problema. Un problema gens conjuntural i per això de difícil resolució.
Esquerra es troba encaixat en els paràmetres ideològics i indentitaris majoritaris a Catalunya. La majoria es considera i així ho diuen totes les enquestes, més d’esquerres que de dretes i mes català que espanyol. Això l’hi proporciona per una banda una gran capacitat de creixement i per l’altra una facilitat per arribar a acords amb altres formacions polítiques amb les quals pugui coincidir programaticament en temes socials i/o nacionals. Per exemple, pot fer un govern que faci polítiques de esquerres amb un o varis partits d’aquesta mateixa ideologia, o pot fer governs que es proposi avançar els drets nacionals amb un o varis partits que amb aquest mateix objectiu. El que no seria lògic es que vulgues fer un govern d’esquerres amb un partit que no ho és, d’esquerres, o un de sobiranista amb un partit que no ho és, de sobiranista. Fins aquí la cosa es fàcil d’entendre, anem a complicar-ho.
Posem que el Partit es nacionalment coherent i demana i té per objectiu que Catalunya estigui en igualtat de drets i deures que la resta de nacions del mon i que per tant esdevingui Estat. I que sigui una organització independentista encara que totes les enquestes diuen que la majoria de catalans encara no ho és -i aquí estaria allunyat de la centralitat de demogràfica, que no ideològica, de la que parlàvem abans.
Això implica un seriós problema, per que si bé per a fer governs que tirin endavant polítiques socials, pot trobar altres formacions polítiques d’esquerres … on pot trobar altra força política parlamentaria independentista quan no hi cap altra? Catalunya té un nivell d’autonomia baix per un partit independentista, però en el context internacional es un grau elevat d’autonomia, especialment per a un autonomista.
La estirada d’orelles de La Vanguardia -sector negocis de CiU- al seu líder, per "només" escoltar els cants de sirena del independentisme es prou alliçonadora dels límits de cadascú. I, evidentment, de que Esquerra no te l’alternativa de fer un Govern independentista, ara mateix.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Perquè ERC no pot aconseguir la majoria per ella sola, si té les dues coses que més aprecien els ciutadans segons tu mateix dius: "La majoria es considera i així ho diuen totes les enquestes, més d’esquerres que de dretes i més català que espanyol"?
Perquè ERC ha de renunciar al sobiranisme per fer polítiques d’esquerra?.
Perquè creus que no es pot fer polítiques socials, d’esquerres amb el CiU igual que Euskadiko Ezkerra o Eusko Alkartasuna ho fan amb el PNB?. Et recordo que PNB son molt més de dretes que Convergència. Jo diria que son com a mínim com Unió.
Perdona Miquel, jo no m’ho empasso aquestes justificacions. Aquí s’ha comés molts errors estratègics, sobretot en el darrer pacte amb el PSC-PSOE. I jo no dic pas que s’hagi de pactar amb CiU, eh!. En el meu bloc fa 2 mesos en En la meitat dels 100 dies del govern de Carod-Puigcercós, ja vaig descriure els errors que s´han comés.
Per l’altre costat, si es segueix aquesta estratègia de llunyania entre ERC i CiU, podem caure en una dinàmica molt contraproduent per el independentisme, tal com he descrit en Mori Mas visca Carod / Mori Carod visca Mas .
El greu error que té ara ERC és que els nostres teòrics líders han perdut l’ambició sobiranista: En Carod perquè esta tocat, tant físicament com emocionalment (és lògic després del que ha passat, es mereix un monument) i en Puigcercós perquè ha olorat el flaire del poder que Madrid desprén i ha quedat convençut que no hi ha res a pelar, igual que d’altres que han passat pel mateix (Roca, la Rahola i ara en Duran).
El que demano, es que hagi un canvi de lideratge perquè sense ambició tenim la guerra perduda com viag descriure en el bloc "Soldats amb oficials frustats : Una guerra perduda" i també per tornar als orígens d’ERC que és a on sempre hem tingut molt més bons resultats, tal com he descrit en ¿¿Les sigles ERC sempre han volgut dir el mateix?.
Salut, República i Catalunya!