Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
13. DE CARTES I SUPORTS ECONOMICS …
El gran escàndol de les aportacions econòmiques dels càrrecs institucionals i de confiança només es un escàndol per l’utilització interessada i barroera que se l’hi dona.
Deixeu-me que us expliqui el meu cas …
Milito a Esquerra des de començaments de l’any 1992. Poc després ho vaig fer a les seves Joventuts (JERC) i en elles tingué la sort i el privilegi de desenvolupar diverses i variades funcions, a nivell de Districte, de Barcelona i nivell nacional. Per això no havia estat un militant gaire actiu al Partit fins que l’estiu del 1999 el llavoren’s President d’ERC-Nou Barris, en Lluís Marco hem proposà de fer-me càrrec de la Conselleria de Districte que ens tocava d’acord al pacte de govern a Barcelona.
Això suposava una gran responsabilitat, però també era un repte engrescador. Tenia una conseqüència evident, havia de deixar de militar a les Joventuts amb el nivell de compromís que havia assumit fins aquell moment. Enlloc de donar una resposta, vaig dir que ho pensaria i que ho diria en tornar de l’Acampada Jove d’Arbúcies, en l’organització de la qual participava molt activament. Després de parlar amb la direcció nacional de les JERC, i un cop a casa, vaig acceptar la proposta.
La proposta de ser la representació institucional d’Esquerra a Nou Barris, comportava entre d’altres coses donar al Casal de Districte el import total dels ingressos que en concepte de dietes rebria de l’Ajuntament. A banda de les obligacions que marques la Carta Financera del Partit. El motiu? En
aquells moments contar amb aquest recurs era imprescindible per poder obrir i mantenir un Casal. No era un sacrifici extraordinari, tots els consellers de districte que havien tingut abans ho havien fet i jo i tothom entenia la necessitat.
Dos anys després, ERC Nou Barris em deslliurà del compromís i a partir de
aquell moment les meves obligacions econòmiques amb el Partit, més enllà de les quota de militant, passa a estar regida només per la Carta Financera.
Aquest sistema permet al Partit de aconseguir fons propis de manera transparent i sense perdre independència. Esta destinat a totes aquelles persones que ostenten càrrecs remunerats per designació d’Esquerra -ja sigui designació directe o designats com a candidats/es-. Amb aquest fons es paguen, en part, les campanyes electorals que fan possible que nosaltres siguem escollits consellers, regidors, caps de gabinet, … Per tant es un mètode just.
L’import que es passa al Partit es proporcional, es a dir, mentre més cobres més pagues. Per tant es un model d’esquerres. Qui mes el pateixen son precisament els càrrecs institucionals més alts d’Esquerra.
Avui encara no es coneix que ningú hagi presentat cap denuncia per extorsió, tot son condemnes genèriques, que parteixen de tot arreu excepte de les suposades víctimes. Però tal i com està el pati, no m’estranyaria que algú s’encarregues de que es presenti alguna. De tota manera tanta crida al Fiscal General i/o al Síndic de Greuges amaga una greu covardia. Si PSC, CiU, PP i/o ICV veuen cap delicte a l’actuació d’Esquerra, que ens portin als tribunals, es la seva obligació. Si no ho veuen, totes les acusacions al respecte son simplement demagògia.
El anàlisi de tot plegat no fa reafirmar una sèrie de fets que no per coneguts deixen de ser importants:
1r Esquerra no només no controla els mitjans de comunicació si no que una bona quantitat d’ells en tant que eines de determinats partits, els te directament en contra.
2on Esquerra, en votar en contra del Estatut, descol·loca a la resta de partits, que es van apressar a baixar ràpidament les seves demandes estatutàries i només podien justificar aquesta incoherència amb un consens al que Esquerra no ha accedit. Per tant està més que mai al punt de mira de la resta de partits i dels seus diaris, ràdios i webs satèl·lits. Ja ens podem anant acostumant.
En aquesta ocasió, si que hi ha una novetat, l’actitud d’ICV. Fins ara sabíem que el PP, CiU, i una part destacada del PSC i majoritària del PSOE eren partidaris de trencar el tripartit. ICV, que només pot governar si el tripartit governa, havia tingut fins ara una actitud conciliadora. Que ha canviat? Ha estat simplement un gest de cara al seu electoral que creu que son massa tous? És un error de càlcul? Estan disposats a que caigui l’Executiu? M’inclino per la primera opció, de tota manera, que no es facin il·lusions. ICV darrera del PP ocupa la postura política més solitària del mapa electoral català. Només poden governar amb el PSC i ERC. Els mateixos …
Per una vegada, Maragall ha estat prou espavilat per adonar-se que està molt més encertat amb les seves declaracions quan està callat. Pot donar suport a Esquerra o pot desfer el tripartit, però ERC no sacrifara a Vendrell per fer la seva feina.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Excel·lent escrit Miquel.
De totes totes un mal moviment de la direcció d’ICV, que unit al sí acrític de l’estatut quan encara no sabien que s’havia pactat els condemna una legislatura més (i ja van…) a ser el toc verd dels socialistes.
Endavant 9B!!!
Benvolgut Miquel, tu ets el mateix que va estar a les JERC amb carrec fins els 32 anys, perque aixì podies seguir tocant els resorts del minuscul poder de les JERC. Donç crec que ni tu ni els teus cadellets de les JERC tan de Nou Barris com del pais no esteu per anar donant lliçons a ningu. Si no m’ ha arribat malament sembla que tot aquests pollastre de la carta financera l’ ha liat algun incompetent de les JERC que treballa a Joventut i que s’ ha permes anar fent declaracions publiques dient que ell acomiadava la gent per no cumplir la carta financera, un maleit aprenent de bruixot d’en Vendrell, que per altre banda tambè crec que s’ ha equivocat volen utilitzar la carta financera contra aquells sectors d’ ERC que no li reien les gracies el totpoderos Vendrell.
Aixì que destitució d’ en Vendrell, destitució dels de Joventut i a seguir treballant si el partit no vol tornar a les cavernes.
Per que en Daniel Sirera puga parlar caldria que mirara, abans d’escopir, algun punts, que afecten el seu partit:
1. ¿Com fan les donacions al PP el Banc P.?
2. ¿Com s’explica que acaben l’any amb superàvit?. Els nombres blaus no provenen de la seua bona gestió empresarial precisament. Tan de bo, que així fóra, i ho celebraríem. Ans el contrari. Prové de la corrupció, tràfic d’influències i l’opacitat de les donacions.
3. Sirera usa de la postura blavera quan es refereix al principat i obvia què passa a territoris fortament marcats per l’emprempta caciquil: Mastutes a Eivissa, Julio de España a les comarques d’Alacant, Fabra a les del nord de Castelló, els Bau i Curto a les de L’Ebre.
4. N’oblida les corrupcions d’alta volada de casos com ara Naseiro (on es destapà les seues intencions polítiques un Saplana….cotxe de 16 vàlvues i .yo estoy en política para forrarme. i d’altres perles.)
5. Com subornen una regidora de l’ajuntament de Benidorm donant-li 100 milions de pts. i l’hi posen la guàrdia urbana vigilant-li la casa 24 h sobre 24 h.
6. Els terrenys de Terra Mítica comprats anticipadament per un membre proper abans de la requalificació.
7. La "penjada" de collons política i de caixa de sengles caixes d’estalvi: Bancaixa i la CAM. Que a hores d’ara cal tindre un passiu immobilitzat pel valor total del Complex al Banco de España, per d’un cas fa figa.
8. El contracte entre la Paramothunt i la Generalitat, que encara van a bacs i per terra de la descollonamenta de "lo" subnormals que som els valencians. Fet al bufet d’Uria& Meléndez. "Si el negoci va bé, a mitges, si va malament m’ho paga la Generalitat d’Avall".
9. Pregunta-li a Sirera, Lo pelat de Barsalona, perquè set sous se’n dedica a les engrunes, quan té casa seua feta un desori?. ¿Què té a dir sobre els informes del cas Fabra on ja hi han declarat davant del jutjat de Nules quatre exministres de l’era popular?.
10. La llei valenciana LRAU/94 ha fet, mitjançant la creació d’empreses tapadora del PP, o filopp de la seua creació, en les què es troba a redós i amagats gent tan "innocua" com J. C. (anterior cap de forces de seguretat, era Ansar, etc.) promogueren PAI’s a tort i a dret, pactant amb l’Ajuntament de torn , anaren a un 50% de benefici en la seua aplicació i benefici. Arranant tot allò que es posara pel mig. D’ací vénen les més de 13.000 denúncies actuals que hi ha a hores d’ara a Brussel·les al voltant del tema.
PS: m’he deixat, ex-professo, la conxorxa a les terres del Segrià i voltants de la terra ferma entre els Llorens, els senyors d’Unió democràtica, i els "apañicos" convergents. Em ve a la memòria el molt enyorat, precisament, Manuel de Pedrolo, amb LA CONXORXA DELS ENZES.