Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Ferran Mascarell: secessionista cínic i presumptuós
Quan
el conseller de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, en Ferran Mascarell, afirma que veu "lògic? que a Frankfurt hi vagen també autors nascuts a Catalunya que escriuren en
espanyol, posa de manifest la seua concepció espanyolista de la literatura catalana: una concepció autonòmica,
fragmentada i fragmentadora.
Podríem
dir també d?en Ferran Mascarell i companyia que són secessionistes. Ho serien
-ho són- en la mesura que, com els "il·lustrats? valencians, defensen vies aïllacionistes,
desintegradores, per a la llengua i la literatura catalanes: fer vida separada
i divergent (Que cadascú s?apanye com puga, en seria la divisa). Ferran Mascarell,
doncs, pensa i actua des del seu càrrec com un secessionista, argumenta com un
secessionista.
És
un secessionista "presumptuós? atès que concep la literatura catalana
limitada a les fronteres autonòmiques del Principat, i amb aquest restringit
contingut en té prou i li?n sobra. Els escriptors de la resta dels Països
Catalans deu considerar-nos moralla prescindible. O una existència conflictiva
que cal insistir a asfixiar.
Vull
dir: si Ferran Mascarell tinguera un concepte unitari de la literatura catalana no
trobaria lògic portar a Frankfurt, ni a enlloc, els escriptors nascuts a
Catalunya que escriuen en castellà, sinó els escriptors i escriptores que
escriuen en català d?arreu dels Països Catalans. I ho pensaria tot seguint la
mateixa lògica que fan servir les administracions públiques espanyoles que no
conviden les literatures catalana o basca quan participen en fires i
esdeveniments internacionals dedicats a la literatura espanyola.
Com
bé s?ha dit en altres llocs, si la lògica de Ferran Mascarell, i dels partits que
votaren contra la presència única de la literatura catalana a Frankfurt
(PSOE-PP-ICV)-, és que qui ha estat convidada és la Comunidad Autónoma de Cataluña, ja caldria que anunciara
els noms dels autors i autores, nascuts o residents en aqueixa Comunidad, que escriuen en anglès,
francès, rus o albanès. Del contrari la seua "lògica? es mostra com el que en
realitat és: una calculada expressió de cinisme espanyolista.
O
siga: Ferran Mascarell -i els qui pensen com ell, que en són un bovalar al
Principat- és un secessionista. Un secessionista cínic, i també presumptuós.
Més i tot si tenim em compte que al popular Diccionari de Sinònims i Antònims
d?en Pey entre els sinònims de presumptuós hi trobem el de botifler.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo me’n recordo que quan estudiava batxillerat (l’antic BUP) a literatura catalana estudiàvem qualsevol autor que escrigués en català, ja sigui de Ses Illes, del País Valencià, de Catalunya Nord o de la Franja.
Que ara vingui un conseller a dir que els escriptor catalans són els del Principat sense importar l’idioma en que escriuen hem sembla un insult a la inteligència (un altre exemple de blaverisme a la principantina).
El més divertit és que parlant amb companys de feina socialistes, hem defensen aquesta idea perquè diuen que a Frankfurt han convidat als escriptors catalans per la tirada de “La sombra del viento”. En cas que això fos veritat, el que hauria de haver fet la Generalitat d’adalt és deixa ben clar als senyors de Frankfurt que allò és literatura espanyola, i que es posessin en contacte amb el ministeria adequat.
Jo ja fa temps que predico que el blaverisme no és un moviment exclusiu del País Valencià, aquí al Principat està molt ben instal.lat i ocupant quotes molt importants de poder.
Coincideixo amb el comentari anterior, he discutit més d’una vegada amb companys que es declaren obertament votants socialistes i tots tenen molt clar que a Frankfurt hi ha d’anar només la literatura "en" català, ¿a qui serveixen aquests polítics que s’auto-proclamen progressistes? als seus votants o al poder econòmic?
Hola, maleducat. Llegint la teua reflexió (que compartisc), em ve al cap (sense neurones, és clar) la següent sospita: si finalment acaben convidant alguns escriptor/es que empren el català com a mitjà lingüístic d’expressió procedents de Ses Illes, del P. V., de la Franja…, i també als principatins que s’expressen en castellà, al magne esdeveniment no hi haurien de convidar també als del P.V., S.I.,.. que escriuen en castellà. Per què si no… la manca de coherència seria llavors colpidora. Un beset, bonic, i mantín-te tan fort com sempre. Et continuaré llegint.
Aquest homenet, que pel que sé és un d’aquests que s’ha anat cuinat a l’aixopluc d’un estament com la Diputació d’on urgeix foragitar un munt de paràssits enquistats, és des del meu punt de vista poc més que un traïdor al país.
Dir que la normalitat és defensar la literatura castellana en una fira de literatura catalana faria riure si vingués d’aquella plataforma el nom de la qual ni recordo, però venint d’un personatge que per pur atzar se les dóna de conseller de la Generalitat del meu país és una ofensa amb totes les de la llei.
Ho sento pel to però a un traïdor jo sé com se’l tracta. No tinc res més a dir.
Avui si que et dono la raó.
No estic pas d’acord sobre que només hagi d’anar a Frankfurt la literatura en català.
La industria hi anirà amb tots els seus efectius sigui quina sigui la llengua.
Com ja he deixat dit en altres llocs, jo soc partidari que a Frankfurt hi vagi tothom.
Tothom vol dir:
1- Els escriptors catalans en català.
2- Els escriptors en català d’arreu dels Països Catalans.
3- Els escriptors catalans en altres llengues (castellà, francès, anglès…)
4- Els escriptors forasters que han escrit sobre Catalunya i els PPCC.
5- Els escriptors d’arreu dels PPCC en altres llengues.
6- Els artistes catalans i d’arreu dels PPCC que no es serveixen de la llengua però fan llibres.
La raó de aquest desig és que jo visc a Barcelona de fer llibres en
castellà, francès, anglès, holandès, italià…
A la feina parlem habitualment en català, però diariament també en castellà, francès, anglès, alemany, japonès i coreà.
És a dir, per una qüestió de garrofes, jo aniré a Frankfurt a vendre i a
comprar el què pugui.
La industria catalana també és "Cultura Catalana".
Enfrontar la literatura amb la industria no du a cap bon port.
Però, considerar que "La Cultura Catalana" és només la que es fa al Principat és secessionisme pur i dur.
Aquí ni s’accepta que la llengua és la mateixa com tu critiques per insuficient a la AVL, aquí aquest personatge nega la mateixa existència de la comunitat linguïstica.
No és en cap moment acceptable que és limiti la "Cultura Catalana" a la feta al Principat.
Obligar als editors, arxivers i altres separar segons on visqui l’autor també és un atemptat a la "Cultura Catalana".
No es tracta de veure si convides o no a qui escriu en una altra llengua perquè viu en el teu àmbit linguístic o ha parlat de tu, sinò què és obligar-nos a classificar la nostra llengua segons on visqui l’autor i no segons quina llengua fa servir.
No són en cap moment acceptables les discriminacions cap als de fora del Principat.
SECESSIONISTA PRESSUMPTUÓS , amb totes les lletres.
Et vull fer notar que la pàgina web sobre la "Cultura Catalana" de l’Institut Ramon Llull dedicada a la Buchmesse:
http://www.llull.cat/llull/estatic/f07/CAT/CULTURA/musica.shtm
No tan sols només posen gent del Principat sinó que dels compositors de música clàsica (a part d’apuntar-se Verdi i Wagner) tots els catalans que hi posen són morts (Gerhard, Albeniz, Granados) els vius no són "Cultura Catalana".
No hi valen ni en Joan Guibjoan, ni en Albert Gunovart, ni …
Que dir dels directors d’orquestra o els instrumentistes (aquests no fan llibres, els compositors si), només hi ha cantants d’ópera i en Pau Casals.
No hi valen en Josep Pons (Actual director de l’ONE), ni l’Alicia de Larrocha, ni en Jordi Savall. ni …
Això pel què fa a la "Cultura del Principat", no vull ni pensar en Joaquín Rodrigo, Carles Santos, Pascal Comelade, …
La "cultura" d’aquest personatge, no tan sols és secessionista, també és inculta, i sectaria.
Lamento tornar a dir que parlar només de literatura ens du a mal port.
Si els reclames que et facin un llistat i convidin a uns escriptors de la Comunidad que escriguin en llengua no catalana els ho poses molt bé de preu.
Per molt poc diners et demostraran que "qui ha estat convidada és la Comunidad Autónoma de Cataluña"
El seu cinisme és molt més gran que això.
No fóra en cap moment acceptable que hi hagués cap mena de paper que no estés també en català.
No fóra en cap moment acceptable que és fés cap mena de presentació que no és fés també en català.
No fóra en cap moment acceptable que és fés cap mena de proclama que no és fés també en català.
No fóra en cap moment acceptable que és fés cap mena de traducció que no és fés també al català.
Això implica: cartells, resums, webs, programes, rodes de premsa, dossiers, traductors…
Diguem malpensat, però m’imagino un munt de putades nacionalistes castellanoparlants.
Titols d’obres de teatre, ballets, peces musicals, plats de cuina, exposicions… només en castellà,
Conferenciants només en castellà amb traducció a l’anglès o a l’alemany.
Rodes de premsa amb respostes en castellà sense traducció al català.
Llistats en
Millor és ésser més ambiciós.
Declarar el castellà un llengua pobra i rídicula. I proclamar a el català i el basc com les llengües oficials de l’Estat.
Ferran Mascarell és un clar exemple del que s’anomena "l’esquerra pija" al nostre país. A aquests progressistes de saló, que es creuen molt cosmopolites i oberts al món, els fa una vergonya immensa presentar-se arreu com a catalans. Pensen que fa pagès, que no és prou modern.
M’agradaria recordar que Ferran Mascarell és un home proper a Pasqual Maragall. Les limitacions del "socialisme de tradició catalanista"s’han tornat a posar de manifest. El maragallisme és un catalanisme regionalista que no va més enllà d’un autonomisme paralitzador i subordinat al centralisme espanyol.
Els Països Catalans necessiten una forta sacsejada política. Ens calen governs que defensin la unitat de la llengua catalana amb valentia, que impulsin un vertader mercat cultural català i que col·laborin políticament en tots aquells temes que siguin d’interès comú.
Això només serà possible si nosaltres, els catalans i catalanes, ho volem. I actuem en conseqüència.
Sense ànim de defensar l’indefensable i deixant ben cal que, per mi el que hi aniria, a la fira del llibre aquesta, hauria de ser la indústria de la cultura d’un estat sobirà.
En Ferran Mascarell no és conseller d’uns Països Catalans que només existeixen en l’anhel d’uns quants romàntics (jo inclòs). El Sr. Mascarell és conseller de la comunitat autònoma de Catalunya, de les quatre províncies o de les vegueries que s’hi facin. Administra, doncs, els interessos dels ciutadans que hi viuen i deixa d’administrar els interessos culturals i econòmics dels contribuents del sud de la Sènia, de l’oest de Mequinensa i no diem de més enllà de Sant Antoni de Portmany.
Espanyolista? Segurament. Però en legítima defensa dels interessos dels seus contribuents (entre els quals no ens trobem valencians, franjolins, nordcatalans, balears ni algueresos) i avalat per un estat de les autonomies. Si volem avançar cap a uns PPCC el camí és clar: que en cada territori hi hagi administradors que s’ho creguin i que col·laborin a fer consciència i mercat comú català. Però no demanem a polítics autonòmics una visió nacional per a la qual no els paguem.
Un altre tema són els autors que viuen a la Catalunya autonòmica i que escriuen en llengües diferents dels castellà i el català. Però recordem també que aquestes llengües no hi són oficials, atenent l’estatut recent creat i amb l’excepció de l’occità de l’Aran.
Fins aviat.
Ser valencià i parlar en valencià és condició necessaria i suficient per assitir a la Fira de Frankfurt, ja que la denominació pròpia valenciana forma part de la mateixa llengua.
Ara si fem deixació i abandonament de les denominacions pròpies, els castellanisme espanyolistes, no m’estranya que s’en vullga apropiar per defecte per eixir afavorit politicament de la situació.
En el blog "Literatura catalana moderna – Illes" d’en Miquel López Crespí, avui hi ha posat això
.