text caducat
No vaig poder votar-la per pocs dies: l’article 12 establia la majoria d’edat als divuit però s’aprovava unes setmanes després del meu aniversari. No votar-la no em va impedir conèixer-la a fons; i el debat sobre la conveniència o no del text va ser intens.
(continua)
Naixia curta, contradictòria i ambigua. Sortíem d’una dictadura, tenir una Constitució i un sistema parlamentari era un avenç fonamental. Però s’imposava una monarquia parlamentària, s’inventava l’estat de les autonomies per diluir les nacions històriques, i en conjunt el famós consens constitucional de la transició deixava massa coses a lliure interpretació. Ja s’ha vist. Cada cop en paguem més les conseqüències.
La Constitució de 1978 ha tingut el seu paper, la seva funció cabdal en el període de la transició. Punt. Les seves formes responen a aquell moment, a aquella necessitat de conciliar opcions polítiques totalment oposades. Són l’artifici per reconvertir la maquinària de la dictadura en maquinària de la democràcia sense trencar gairebé res. Sense passar comptes. Tot això és història. Han passat més de trenta anys, i els canvis socials i polítics són imparables. Les imprecisions i contradiccions del text él fan inservible per a la governança actual. Les conseqüències de l’invent de les autonomies per camuflar les nacions històriques són demolidores, insostenibles. L’exemple del linxament a Catalunya pel procés estatutari n’és una bona prova.
Avui, dia de la constitució, em sumo al clam per una renovació del text constitucional, i a la denúncia del Tribunal Constitucional, un ens que ha perdut tota credibilitat. Tot ha caducat. Toca canvi!