tant de bo
A casa fa temps que la rosa prové d’una parada associativa, d’aquestes que contribueixen al paisatge ciutadà de la diada catalana més participativa, demostrant l’apropiació popular i cívica dels seus elements essencials. La d’avui prové del Casal Antoni Sala i Pont, que ha sumat les lletres a la rosa, i no ha oblidat l’espiga ni la llaçada. El poema que acompanya la rosa es diu Tant de bo. Tant de bo les entitats i associacions de tot tipus no deixin mai de fer-se seva la diada de Sant Jordi, aportant les seves tries perosnalitzades i sumant-se als llibreters i floristes en la laboriosa tasca de repartir roses i llibres per tots els racons. Tant de bo la pluralitat de llibres que ofereixen les taules tan ben parades per les entitats, amb la seva mirada ideològica ,fos a l’abast més sovint. Tant de bo la poesia fos més present a la nostra vida diària. Tant de bo, una expressió bonica que parla de desig, una expressió
pràctica i qüotidiana que ha aconseguit desterrat el nostre típic “ojalá”.
…Però no era aquesta la intenció de l’apunt, que estem a “paraules triades”, Aquí el poema de Favier Martí i LLuch
Tant de bo
Tant de bo fossis l’ona
que trenca al meu pit esquitxant-me,
dibuixant un arc de sant Martí vers
un amor secret.
Tan de bo fossis el Sol
que fon el gebre de les meves mans
compartint amb mi tota la seva ardor.
Tant de bo fossis les estrelles
que il·luminen la meva nit
omplint-la de bellesa
i amb trèvols del seu jardí.
Tant de bo fossis rossinyol,
la dolça cançó del qual em desvetlla.
I si fossis el bosc
l’aroma de qual em vitalitza?
Bo i millor si fossis el vent,
huracà de passió que m’arrossega al teu ventre
…enigmes esquinçats, passions desxifrades
Favier Martí i LLuch