sensacions d’una tarda de tardor (2007)
Com que les temperatures d’aquest any no ens han regalat encara gaires tardes de tardor, rescato les paraules amb què vaig “felicitar” la Castanyada-Tots Sants el 2007.
Aclariment a l’al·lusió final: en aquell moment estàvem enmig la pol·lèmica pel fet que l’església catòlica canonitzés – convertís en Sants – les víctímes religioses de la guerra civil, però només les que en van ser per part d’un dels bàndols.
(La fotografia és part d’un mural de tardor fet per alumnes de l’Escola Can Parera de Montornès del Vallès, on vaig treballar-hi molt de gust a principis dels noranta)
(continua, accés al contingut de SENSACIONS D’UNA TARDA DE TARDOR)
Hi ha una olor
de forn calent
que escalfa
la tarda enfredorida
nodrint de calidesa l’esperit,
perfum del moniato cuit
i castanyes torrades.
Anhel de paraules d’autor
recitades amb calma.
La fina pluja
que enfosqueix la tarda
i hi dibuixa dolls de llum,
té gust de tardor encetada
tot s’alenteix,
el cicle vital demana la paraula,
retorna el ritual:
festes de tardor,
melmelades,
cistells de contes,
castanyades,
dolços panellets,
campanades,
tribut als morts,
enyors
amb o sense flors
records i
una mirada
cara a cara
amb la pròpia mort.
Enguany Tots Sants, aquesta festa tan nostrada
parcialment recuperada, mig desdibuixada,
reivindica el sentit més literal de la paraula,
de la definició del seu sentit religiós:
ni privilegis, ni exclusions,
sense perversió.
Tots Sants,
Tots.
Bona Castanyada!!!! ,
M.Dolors, Badalona, 31 d’octubre de 2007
Gràcies Dolors per rescatar aquesta poesia,hagués estat una llàstima per a mi no haver-la llegit.Fins i tot les paraules finals, que malauradament,són actuals.
Ja trobem a faltar l’olor del moniato cuit i les tardes a la vora de la llar !
Tens poesia publicada en format llibre? o en web? M’agrada el teu sentit poètic, voldria llegir-te més. On puc trobar més poemes teus? Gràcies per compartir-los, però en volem més….