postes d’estiu (5), de casa estant, 29 de juny
M’agradava més quan s’hi veia la masia, el Sèu, l’antic Cal Muts. Però el “progrés” ens arrabassa, sovint, imatges i espais que voldríem per sempre. Farà vint-i-tres anys que van enderrocar-la, i que els plans urbanístics de l’ajuntament van seguir el seu camí. Per això ara el paisatge de rere casa és 100% industrial (les naus són tan altes que ni tan sols puc veure la muntanya), i la posta, vista de casa estant, té ben poca gràcia. Ara bé, la llum, la llum de la tarda, llum de posta, aquesta llum que tot ho banya d’un to daurat tirant a taronja, i es filtra fins ben endins de la casa, aquesta llum que m’enamora no l’atura – de moment – cap pla urbanístic, ni cap nau. Aquesta encara m’arriba boi estant dins de casa. (que es troba al barri Manresà, podeu llegir postes d’estiu(3), el manresà, badalona, 27 de juny,