postes d’estiu (11) llefià, badalona, 7 de juliol
La Plaça Trafalgar és una referència de Badalona, d’aquelles que tothom hauria d’haver visitat com a mínim alguna vegada. Sempre em recorda els Carnestoltes dels Esplais de Badalona, i moltes mogudes ciutadanes. Té alguns inconvenients d’accessibilitat – és accessible però costa trobar per on – i la trobo poc permeable, massa segregada de l’entorn Torre Mena. Però és un espai ciutadà dels pocs que tothom ubica sense por a equivocar-se. Agradablement verda, fa les funcions de fita d’entrada, ben a prop de la cruïlla amb Santa Coloma i Sant Adrià, i al barri fa d’àgora. Un bon lloc on passar aquesta xafogosa tarda, i esperar i veure com s’acaba. (segueix)
He sortit aviat, avui, i la xafogor de la tarda m’ha fet pensar en far una mica de trampa: de Pompeu Fabra a Llefià amb Metro, bicicleta inclosa, i després ja faré la tornada. Però no, una avaria al transport m’ha obligat a bicicletejar una bona estona – menys del que sembla – travessant Pompeu Fabra i pedelant tota la carretera amb prudència pel Carril Bus fins arribar a la Carretera Antiga de València. Deunidó els edificis i espais referents que es passen: Regidoria de la Dona, Institut B7, Alberg, Pavelló Olímpic, Barri Congrés, Túnel del Passeig de La Salut, Torres de la Cros, pas sota l’ Autopista, l’edifici “mambo” i l’original escultura del projecte “Primeres Pedres” a la cruïlla dels 4 barris, tot en pocs minuts!
La Carretera Antiga de València s’ha convertit en un passeig viu i acolorit, la ubicació dels bancs concentra punts de trobada i conversa molt concorreguts, i s’hi respira un ambient molt ciutadà, molt cosmopolita. Per estalviar-me pujades passo com puc els trams de vorera estreta del final, – poc, però n’hi ha – i en arribar-hi, passat l’institut Barres i Ones i el Centre de Salut, enfilo les escales pel costat d’aquest singular camp de petanca-bar-club social on sempre hi ha tanta gent jugant a cartes. De baix estant, amb tants murs i escales, costa imaginar l’amplada i la verdor de la plaça, i la Torre Mena saluda l’arribada, amb la seva façana estrenada de nou, ben rehabilitada.
De lluny ja veig que la plaça és ocupada per fer-hi jocs, m’agrada. La cistella de korfbal em dóna la pista que això és cosa de La Rotllana, i aviat ho confirmo. La taula de pim pom, la xarxa del bólei, la taula on es juga a escacs, tot és ple de joves, alguns alumnes!, monitors, cares conegudes, cares saludades. Parlem de com és d’important ocupar l’espai públic amb jocs al carrer, i de com ho és jugar, jugar físicament, col·lectivament. La Rotllana ofereix aquesta oportunitat amb els jocs d’estiu a la plaça.
Busco la caçolada indignada, però avui no sona, i estic ben despistada, la xerrada de Manuel Delgado no és avui, que és la propera setmana, però sí que hi ha l’assemblea, com cada dijous a les 20h. Recordo que al plenari de Badalona som totes i tots es va comentar de fer-los una proposta, i decideixo quedar-m’hi. Per la Rambla de la Solidaritat baixa una llum immensa que fa brillar les bugambílies de la pèrgola, i el verd de les seves fulles em recorda aquella cançó de ” i és així el verd que m’agrada a mi”.
El sol, entre les palmeres, pinta colors i ombres, l’ambient és distès, jovial, aprofito per entrevistar la Hanan, i xerro amb alumnes, que trobar-me al portal de casa seva els fa gràcia . Gaudeixo la tarda. Unes quantes fotografies de racons singulars, del sol rere la Torre, els colors dels blocs de pisos, i m’assec amb els indignats per escoltar, i per fer-los arribar la proposta de BDNXTOTS. D’ençà que vaig fer aquell taller a l’acampada de la Plaça de la Vila, (fem plaça pública a la plaça pública) i d’assistir a alguna assemblea més, hi he perdut força el contacte. Però avui l’assemblea tracta punts de logística operativa immediata i després d’una hora veig que potser no és el millor dia per prendre la paraula. La companyia és grata, s’hi està bé, però es fa tard i enfilo el camí de tornada.
El camí és gairebé, fil per randa, el que vaig descriure a ciclant la ciutat, sinó que en arribar a la Rambla els acords d’en Lluís Platero m’han fet seure a la fresca i retardar l’arribada a casa. L’aire de mar ens abraça. De sota palmeres a sota palmeres, de Llefià a Baix a Mar, de jocs al carrer i assemblea a l’aplec ciutadà al Racó d’en Gual, convocats pels acords d’aquest infatigable cantautor local.
Quin plaer de ciutat, per totes bandes!