miozz mirades

Tot especulant si Sant Martí ens portarà o no l’etiuet, m’assec una estona contemplant el blau marí de la tarda i fullejo un dels llibres que més he regalat aquest darrer any: l’edició bilingüe del Martín Fierro, traduïda al català a principis del segle XX per Enric Martí i Muntaner (emigrat català), i editada per un grup de promotors argentalans (catalans argentins, argentins catalans). Tot just ahir, dia 10, es commemorava el dia de la Tradició Argentina, dedicat a José Hernández, autor d’aquest gran poema identitari nacional argentí. Els preàmbuls que acompanyen l’edició bilingüe de 2008 són de lectura imprescindible.

(continua)

Diego Arcos, president del Casal Argentí, hi dedica unes planes sentides i apassionades, sota el títol de “Justificació dels promotors”. En paraules seves: “En un llogarret perdut a la Pampa argentina un català, pagès de Vilanova i la Geltrú, va construir una dovella literària, una peça que uneix dos arcs històrics, com les pedres que rematen les arcades dels portals de l’arquitectura del Principat.”
Patricia Gabancho  documenta “Martín Fierro i l’èpica argentina” Segons diu, “Com li va venir l’impuls de traduir a la seva llengua l’obra de José Hernández, no ho sabem”, si bé Arcos apunta la possibilitat que s’identifiqués amb l’enyorament i l’amor a la terra pròpia “L’experiència d’Enric  Martí i Muntaner, un emigrant català enamorat de la cultura criolla, admirador de Martin Fierro fins a l’extrem d’encetar la tasca de traduïr-lo dues vegades, sent que ell no era un home de lletres, em va captivar el cor. Aquesta situació del migrant amb el cor partit per les dues identitats és la e qualsevol de nosaltres.”
I és cert que va haver de fer una traducció doble, ja que, tal com s’esmenta en diversos moments, després de set anys dedicat a la traducció, en el moment en què va acabar-la ja havien sortit les normes de Fabra i li calgué esmerçar dos anys més per refer la traducció i normalitzar-la.
A “Enric Martí i Muntaner” Víctor Castells (en un escrit del 1979) fa una semblança de l’autor de la traducció, i ens explica que ” Martí i Muntaner no s’hi feu ric a la Pampa. Ben al contrari, l’enriquí amb la traducció catalana del poema que millor l’explica. Desconeixia la realitat politicocultural de Catalunya, però ajudà, i bé , a un positiu acostament catalano-argentí. Portava Catalunya al moll dels ossos i quan descobrí i visqué el món de la immensa plana argentina, l’interpretà en català i en català volgué veure’l escrit”
La reproducció del Pròleg de J.Torrendell i de les Paraules del traductor (del propi Enric Martí i Muntaner), ens situen al 1936, per ja passar a la lectura en columnes bilingües – català – crioll -, d’El gautxo Martín Fierro.

Us recomano la lectura en els dos idiomes. Sencera o a troços. Jo, quan la llegeixo en català imagino un jove solitari en la immensitat de la Pampa amb la mirada fixada en l’horritzó tot recordant les terres del Penedès i el Garraf. Deixant-se acompanyar per la solitud i les vicissituds del gautxo Martín Fierro, i  deixant-se portar per la sonoritat dels versos criolls, amb la seva musicalitat… i transformant-los en la seva llengua enyorada. 
Si voleu fer feliç a un argentí o una argentina que visqui aquí, regaleu-li aquest llibre. És un tresor delicat!