miozz mirades

A punt d’acabar-se el dia mundial de la poesia, un missatge amic que em fa arribar una notícia de vilaweb em resol l’apunt que no havia encertat a fer. 

(Enllaç notícia sencera)

La poesia, saviesa compartida, contra l’oblit
‘Però no moren, les paraules./ Flama en la nit, la poesia/ és saviesa compartida,/ contra l’oblit. I pura gràcia/ d’un art madur: rigor i joc.’ Amb aquests versos es tanca el poema ‘La Poesia’, que Jordi Pàmias ha escrit expressament per celebrar el Dia Mundial de la Poesia 2010. El poema, encarregat per la Institució de les Lletres Catalanes i Unescocat , s’ha traduït a una vintena de llegües i recollit en un opuscle. Al llarg del dia d’avui també es ! faran lectures poètiques a una quinzena de poblacions (tot el programa d’activitat al bloc del Dia Mundial de la Poesia).

(segueix)
 

‘La poesia’ (Jordi Pàmias)

Com el galop, mig oblidat,
d’uns cavallets de fira,
avui, a casa, ens sedueix
l’encant d’un món feliç: el tèrbol
remolí de la imatge.
Però la nit truca a la porta,
i el silenci convoca les paraules perdudes
-com un grapat de còdols grisos
 a la llera del riu,
sota la boira gebradora.
Amb lent reflux, tornen llunyanes
cançons de bressol, ecos
d’elegia, mormols…

Ferit d’enyor, calla el poeta.
I entreveu, amb ulls clucs,
el cec enigma
d’un temps de somni i de vertigen,
que roda més de pressa
que els cavallets de fira.
Ens amenaça el trist orgull
de l’home, seduït
per l’encant de la tècnica.
Però no moren, les paraules.
Flama en la nit, la poesia
és ! saviesa compartida,
contra l’oblit. I pura gràcia
d’un art madur: rigor i joc.