estudi sobre la migranya
La llum del matí s’ha filtrat pel cancell i m’ha fet saber, passadís avall, que s’havia fet tard, molt tard. Del llit estant m’he protegit els ulls, sensibles a tanta lluminositat, i he notat els formiguetjos a la cara, els llavis de suro, i el dolor intens; ara feia molt temps (més d’un mes!)que l’atac no em deixava tan planxada, el tractament homeopàtic m’està funcionant força i he aconseguit controlar la intensitat a partir dels primers símptomes. Avui, precisament, tenia hora a la Vall d’Hebron per participar en l’estudi genètic sobre la migranya crònica finançat per la Marató de TV3. M’en va parlar un amic, i vaig accedir a la informació publicada.
Com passa sovint, les expectatives que m’havia fet sobre la participació a l’estudi eren desajustades. Altes. Prou com per fer venir un taxi i arribar-m’hi. La doctora m’ho ha deixat clar en signar els fulls de consentiment informat: no corres cap risc ni obtindràs cap benefici. L’estudi no m’aportarè res, cap informació sobre la meva malaltia, cap prova, cap reconeixement mèdic específic. Tan sols un qüestionari i l’estracció de sang. Sense cap retorn. Però tal com diuen els documents que he signat – i en això hi estic d’acord – “els resultats que s’btinguin (tradueixo del castellà, únic idioma en que es troba tota la documentació informativa i qüestionaris que facilita l’Hospital de la Vall d’Hebron) ajudaran a determinar l’existència de marcadors que permetin identificar pacients amb risc de patir migranya crònica, a més de poder comprendre millor la malaltia, encara que no existeixi un benefici immediat per al participant, derivat d’aquest estudi”. Doncs au, jo ja he fet la meva contribució. Quan el taxi m’ha retornat a casa i m’he pogut tornar a estirar en la fosca de l’habitació tancada, ho he fet amb el petit desengany perquè això no em servirà per poder conèixer millor el meu “quadre”, però la satisfacció d’haver posat la meva sang al servei de la ciència mèdica… a veure què en surt de tot plegat!