EL LLAMP
al servei de la nació catalana
LA GUERRA DE L’AIGUA
Silencis
i mentides
Tancar-li
l’aixeta de l’aigua a una societat és condemnar-la a mort, a
una mort més ràpida del que hom s’imagina. Me’n recordo
de petit anar amb el carretó, que a la base hi tenia dos
forats per a encabir-hi el ventrell dels càntirs grans, fins a
la font més propera i posar-me a la cua de dones i xiquets i,
pacientment, esperar el torn per a recollir el preuat líquid.
A les cases hi havia cisterna per a recollir l’aigua de pluja, i uns
pocs privilegiats gaudien de pou al pati. Al defora, als masets hi
teníem cisterna per a abeurar persones i animals, i als horts
els pous de sínia ajudaven a passar l’agostejada.
Avui
les cisternes no en recullen d’aigua, les que no han estat eliminades
s’ha convertit en un trull o en un celler —coses de la moda—, o
en un cau per als malendreços. Els pous als patis s’han
perdut, o els han colgat; en els millors dels casos els que encara hi
tenen aigua no es poden aprofitar per les filtracions del
clavegueram. Totes les fonts de la vila s’han connectat a la xarxa de
subministrament d’aigua potable de l’empresa concessionària,
perquè els tècnics ens avisaren fa anys que les mines
que les alimentaven des de temps immemorials, de sobte s’havien
contaminat… La cultura de l’estalvi d’aigua i de traure-la d’on
n’hi pot haver s’ha perdut, caldran més d’una i de dues
generacions per a restablir-la. D’un dia per l’altre la recuperació
d’aquella cultura secular no es pot pas improvisar, i per això
no serà un remei a curt termini en vistes a pal·liar la
sequera que patim.
Aleshores, què
es pot fer per a evitar la catàstrofe prevista, a tot estirar
i si no plou molt, per a finals del proper estiu? Us imagineu
d’arribar a casa, suats i bruts i trobar la carxofa de la dutxa amb
teranyines? O a la cuina, anar a omplir l’olla per a coure el menjar
i haver-la d’emplenar amb aigua de garrafa? Amb quina aigua fareu la
bugada? En la probable situació de «tancament
d’aixetes», la major part d’indústries s’hauran de
paralitzar; a les botigues, poc després d’un mes del tancament
us racionaran l’aigua de garrafa al màxim d’una al dia: a casa
ho haureu de fer tot amb vuit litres diaris! Als dos mesos del començ
de la fi, el litre d’aigua haurà superat el màxim preu
de la benzina …potser per això n’hi ha que diuen que l’aigua
és seua i se la volen apropiar.
No crido pas al mal
temps, sols us he fet una pinzellada del panorama a què ens
volen condemnar els veïns de Ponent. El govern espanyol té,
des de fa quatre mesos, damunt la taula el projecte de transvasament
del Segre al Llobregat; han deixat passar les ereccions espanyoles i,
quan ja s’havien assegurat el vot que els manté de nou al
govern, ens ho paguen amb el no, amb el «tancament d’aixetes».
Tanmateix, els espanyols del centre han parlat, però els
d’aquí callen: el Mut de Cornellà encara és hora
que badi boca. Que els espanyols facin del que són, mireu, és
llei de vida, això no ho canvia ni déu. Però que
els catalans ens neguem, entre nosaltres mateixos, l’aigua necessària
no té nom. Som pitjors que les bèsties, si més
no, la Llei de la Selva obliga al lleó —i ho obeeix— a no
menjar-se l’antilop quan tots els animalons —que pateixen igualment
la sequera— abeuren junts del mateix toll perquè no n’hi ha
d’altre; som pitjors que les bèsties!…
Els estúpids que
ens neguen l’aigua de beure a Barcelona i encontorns, no s’adonen que
poden regar i produir perquè som els seus clients i els
mantenim? Qui paga les estructures de rec, potser algú
s’imagina que les paguen els pagesos? Qui paga l’aigua amb què
poden regar, potser algú es creu que la paguen els pagesos?
Per què els pagesos de Tarragona s’apressaren a vendre aigua a
Mallorca quan l’illa ho va menester —era el que calia fer— i ara
li neguen el mateix a la capital de Catalunya? Per què els
pagesos del Ter no s’han preocupat —com sí que ho han fet
els de la Terra Ferma— de proveir-se de basses per si un cas venia
la sequera?
En aquesta veritable
guerra civil de l’aigua, els polítics hi tenen una greu
responsabilitat, per mesells, perquè no diuen el que cal dir
i, sobretot, perquè no ho diuen quan cal dir-ho; sempre són
fora de temps, a l’espera —qui dia passa any empeny— de perdre
els menys vots possibles i, si pot ser, sortir bé a la foto.
Cal que algú assenyali amb nom i cognom als responsables del
desastre. Cal que el conseller de Medi Ambient li digui al govern
espanyol —i a tots els catalans, regants inclosos— que, amb
permís o sense, les obres del transvasament es faran, que ja
les ha començat o gairebé; que es traurà aigua
del mini-transvasament de l’Ebre passant-la de Cunit a Cubelles (és
a dir, del riu Ebre al Llobregat); que el lloguer dels vaixells que
ens portaran aigua d’on sigui costa un milió d’eurons cada
mes; i que si gastem els pocs recursos financers en lloguers i en
construir dessalinitzadores, ara mateix no sabem com podrem pagar
l’adobament de les canonades foradades des de fa vint anys (sigui dit
de passada, com és que els successius culpables d’aquesta
pèrdua durant tant de temps no han pagat amb la pròpia
hisenda la seua deixadesa, per què no són ja a la
presó? que no hi ha una Llei de delicte ecològic?).
El transvasament de
l’Ebre que volia fer un passat govern espanyol era de més de
1.000 Hm3, i en part era per a regar camps de Golf
o conreus inexistents on mai no n’hi ha hagut; el que proposa el
govern català és de 40 Hm3 per a
aigua de boca i, en menor mesura, per a la indústria. Cal que
la senyora vicepresidenta deixi de mentir-nos i confessi públicament
que el govern català pot traure, sense cap permís, 5
Hm3/any del riu Segre: no és molt però
és millor que res, representa el consum d’aigua d’un mes; cal
que el president espanyol (que ara que l’han tornat a votar també
calla com el de Cornellà) ens expliqui als catalans perquè
ha aprovat transvasar 40 Hm3/any d’aigua del riu
Tajo al Segura (regió governada pel PP) i ha negat que els
mateixos 40 Hm3/any es transvasin del Segre al riu
Llobregat (regió governada pel PsoE).
També aniria bé,
per a la informació de l’opinió catalana, que els
partidaris de portar aigua d’aquell riu dels veïns del Nord
—aigua de pèssima qualitat i reescalfada per cinc centrals
atòmiques—, expliquessin quina entitat d’estalvis nostrada
té una pila d’accions de l’empresa concessionària
d’aquelles aigües. I, sense sortir d’aquesta que en diuen
«alternativa», m’agradaria de saber quina comissió
cobraran els partits o els polítics partidaris d’aquest
transvasament transfronterer i si, «aprofitant» les
faraòniques obres de canalització, seria possible de
fer-hi passar en paral·lel també a la MAT,
total…
Malgrat el desori, el
desgovern i la cridòria partidista —em fa tot l’efecte que
Montilla, deslliurat d’Esquerra ara vol fer fora als d’Iniciativa—,
hi ha exemples
d’actitud positiva i que ens mostren el camí en vistes a
entendre’ns entre catalans del camp i de la ciutat. Hi ha pagesos que
poden o que podran regar que enraonen amb pensament
nacional. L’aigua és de tots, n’hi ha poca i ens l’hem de
repartir d’acord a les prioritats, de major a menor necessitat, i
n’hi pot haver per a tothom. I més n’hi hauria, d’aigua —o
més s’aprofitaria— si hi hagués un vertader i
sostenible ordenament del territori, però és clar, això
ja són figues d’un altre paner.
Actualització:
(03:20 – 31/03/2008)
-
A Opinió
Nacional es fan ressò del meu apunt, vegeu-lo
ací. -
Avui dilluns, al canal
33 de TVC un debat d’interès, per a saber-ne molt més
(espero!):
El programa “Àgora”
li vol comunicar que el debat de dilluns vinent
porta per títol:
“La
sequera ofega Catalunya”
Convidats:
Josep
Alabern, enginyer industrial; Gabriel Borràs, de
l’Agència Catalana de l’Aigua; Ramon Folch, biòleg;
Narcís Illa, portaveu de les comunitats de regants del
riu Ter; i Manel Tomàs, portaveu de la plataforma en
Defensa de l’Ebre.
la
pregunta de la setmana és:
“La
solució de la sequera són els transvasaments?”
Esperem
la seva participació, ja que ens és molt valuosa i
enriqueix el debat. Moltes gràcies.
Respostes
a : agor@tv3.cat
o al telèfon 93-473.60.74
“Àgora”
s’emet el dilluns, a partir de les 22.00 pel 33 i en diferit a
partir de la 01.55 de la matinada, els divendres a les 22.00 a la
franja europea i a les 04.00 a la franja americana, pel canal via
satèl·lit TVC Internacional.
Atentament,
“Àgora”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Felicitats, Enric. És un article del tot aclaridor. Més clar que l’aigua, si em permets la broma. Espero que el govern català, com a mínim aquest cop, es planti davant l’ofec al qual ens voldran sotmetre els polítics espanyols.
El post que ens has desat no té poca de profunditat, no !
Precisament, mente passetjàvem per al Canar Vicent Partal i un servidor anàvem comentat aquest tema i la seua vinculació al traçat de fronteres. Ell m’explica allò que s’anomena diada i la relacionava amb la història. Li vaig esmentar que la guerra dels 6 dies d’Israel, la invasió tenia aquesta finalitat: apropiar-se de l’aigua, aqüífers i recusos fluvials, etc d’aquesta zona d’assentament palestí. I encara no l’han amollada, ni sembla que ho faran. És una qüestió estratègica i vital per a Israel.
Doncs per a nosaltres és igualment vital.
La cultura que ens expliques està ja periclitada, tanmateix renovellant les actituds i els continguts contemporàniament ens pot ajudar a resoldre aquest conflicte de supervivència. No aties la mala bava contra els nostres pagesos. Quan et queixes dels pagesos del Ter t’oblides que més avall i cap a la costa hem fet una expansió desconeguda per a aquesta gent. I ells tampoc són els culpables ni molt menys els beneficiats per moltes tomaques, lletugues i cebes que hi puguen vendre a la costa brava o al barcelonès. o els contraposes amb els del canal de la terra ferma entre Les Garrigues i la Segarra. No és el mateix. Tanmateix hi haurem de posar adob des d’ací, amb solucions forànies estem ben collats !
Solucions forànies: el pacte entre en Bono i Zaplana que desseca tots els aqüífers dellà del Vinapoló per a convertir secans erms manxecs en produccions de regadiu, que a sobre ens fan la competència. Com deia el diputat de dita demarcació precisament ‘Mandan Huevos !’
Després d’aquesta malvestat als llauradors del Vinalopó poden recuperar l’aigua de regar i de boca per mitjà del Tajo en connexió amb el Segura. Abans furtada per aquells dos fills d esa mare i nosaltres callant. Sí, ací baix estem governats pel PP, a dalt o les Illes pel PsoE. I?. Que anirà aigua cap a Múrcia i Almeria, doncs sí.
Continuant amb la qüestió del (mini)trasvasament de l’Ebre cap a BCN: espigola perquè queda aturada la canonada a Cubelles. Guaita els compromisos adquirits per Iniciativa en l’any 2004 i donaràs resposta. És de bojos!
Hem d’anar amb cura Enric. És cert que no podem aturar les ciutats, ni el comerç, ni la indústria, etc. com a país del segle XXI, però a vore si obrint un forat sens ensolseix el mur.
Al meu parer tot passa per la racionalització. Estic fart de fer xalets per la Marina i a tots els col·loque tancs (cisternes soterrades) de més de 50.000 l. La norma urbanística d’alguns municipis en demana sols 10.000 l. Amb això no hi ha ni per a començar !
També comentava amb Partal que fóra bo de que per decret de les Generalitats s’obligàs a que les piscines a menys de 500 m. de la mar fossen abastides amb aigua marina subministrada amb retroemissors mar endins. HI ha moltes solucions que poden anar-hi implementant per tal d’anar adobant aquest problema, si més no, minvar-lo.
Però mai atacar-nos entre nosaltres !
Qui vulga ensorrar-nos que s’ho treballe.
Posem-li-ho impossible !
És simptomàtic com aquests dies des del PSC carreguen contra ICV, ens diuen que la culpa és del PSC, com si ells no en tinguessin cap mena de responsabilitat. El culpable d’aquesta situació serà qui serà, però el màxim responsable és en Montilla, que és qui signa els nomenaments dels consellers. La sensació que també he tingut aquests dies és que es pretén expulsar ICV del govern. Compte, en cas de moció de censura, CiU + PP + ICV poden fer caure el president. Conclusió: o ICV es quedaria ben calladeta a l’oposició, o bé tindríem nou govern o eleccions anticipades. Tan una cosa com l’altre li convé a Zapatero. O no?
1.- Portar aigua del Segre al Llobregat és un assumpte intern de Catalunya.
2.- M’oblidava que putejar als catalans dona vots al PSC
3,- La solució: Aquesta lluminària i incestuosa renovació que proposen els dirigents d’ERC
Radicalment d’acord amb el que has escrit, Enric. La mare dels ous és, com bé dius en acabar el post, en l’ordenació del territori (activitats urbanístiques i agrícoles). Al Baix Camp hi ha planejaments urbanístics que en l’horitzó 2014 plantegen la construcció de fins a 5.340 vivendes unifamiliars en un sol municipi. El Departament d’Agricultura preveu la creació de 125.000 noves hectàrees de reg (bàsicament, Segarra-Garrigues, Xerta-Sènia). Aquesta és l’esquizofrènia.
A data d’avui el que toca és fer un parèntesi i deixar-se de baralles: en un país malalt com el nostre, emperò, comencen a haver-hi llums per a l’esperança. Us recomano, en aquest sentit, llegir els postulats del Manifest de Vallbona, les bases d’un pacte nacional entre la Catalunya urbana i la Catalnuya rural.
“o conreus inexistents on mai no n’hi ha hagut…”.
T’estàs referint a l’agricultura del País Valencià i de Múrcia quan escrius, Enric, que són conreus inexistents on mai no n’hi ha hagut???? Els regadius valencià i murcià es remonten a l’època dels àrabs!!!!