EL LLAMP
al servei de la nació catalana
EL CRITERI …ANÒNIM!
Poc
que ho entenc
Avui
m’arriba a gairebé totes les meues adreces electròniques
un missatge amb el títol «Descobreix Criteri»
tramès per l’Equip Criteri. Al cos del missatge hi apareix un
«regal» (vegeu la il·lustració) amb la
frase «tot pren sentit quan penses amb criteri».
Aleshores figura que has de fer clic
al damunt; si ho fas se t’obre el navegador amb
el web de l’Equip Criteri. Fins aquí molt bé, pas de
problemes, malgrat la meua manca de criteri que suposa obrir un web
desconegut que no saps si és un cau de virus o un lloc porno.
Els de l’Equip Criteri pensen, potser amb encert, que els receptors
del missatge tenim tan poc criteri que fem clic damunt de qualsevulla
cosa… Qüestió de criteri, o de criteri.
Si
us passegeu pel web us hi trobareu, en general o particularment,
«identificats» amb les imatges, les frases ?s’abusa
del «Flash», no m’agrada el Flash als webs?,
fins hi tot amb el contingut dels dos articles que es reprodueixen
(d’en Cardús i na Calafat) com a presentació, o amb els
escrits d’en Bernat Joan i d’en Joan Solà. L’Equip Criteri, a
l’apartat «Per què col·laborar amb la xarxa
Criteri» ens diu que
«Criteri
és un projecte d’intervenció que actua sobretot a
través de les noves tecnologies. És per això que
un dels seus objectius és estendre’s per la xarxa, provocant
el debat i la reflexió entorn l’autocentrament.
»Per
a aquesta tasca, compta amb un equip de col·laboradors, que
són aquells que ajuden a què el missatge de Criteri
s’escampi al llarg i ample del món virtual.
»Si
vols formar part d’aquesta xarxa, només t’has de donar d’alta
en aquest formulari. Ajuda’ns, amb el teu Criteri, a bastir una xarxa
eficaç i infal·lible!!»
Al
web hi posen diverses seccions, així que he intentat conèixer
qui són els col·laboradors, qui són aquesta ben
intencionada gent i, oh sorpresa, a l’apartat «Qui som?»
no hi ha pas cap informació que identifiqui els autors o
inventors o pensadors o col·laboradors de l’Equip Criteri. El
meu interès no és morbós, passa que m’agrada de
saber amb qui parlo, ja ho sabeu «qui cara veu, cara honora»,
trobo que és un fet diferencial nostrat, distintiu de català,
no amagar l’ou i donar la cara. Pel contingut del web em feia a la
idea que aquests que l’han promogut són dels meus, però
ai las!, l’Equip Criteri és anònim! Poca, millor dit,
gens de feina hi faré amb anònims jo.
Comenceu
amb mal peu, o sense el criteri que us [ens] cal.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
No sé per què aquest interès en qui hi ha rere les coses. L’important és que se’n facin i aquesta, pel que he vist, està prou bé. Hi ha d’altres iniciatives importants de les quals tampoc sé qui hi ha al darrere i les tinc molt en cosideració. Penso, per exemple, en Contrastant.
Potser el problema que tenim els catalans és aquesta manca de coïncidència en uns objectius comuns. Si penses que els de Criteri "són dels teus" com dius, ho deixaran de ser si no saps qui són? I si ho saps?
El principal escull que hem de superar com a nació és aquesta tendència a la capelleta, al grupúscul, a la desunió.
Per a mi, vist el que fan i proposen, són dels meus. I tant me fa qui siguin. L’important és treballar pel país. O no?
Jo tinc problemes amb un tipus d’amenaça d’anonimat amb què alguna vegada he ensopegat. A la pràctica ho veig només com una manera estranya de voler silenciar; una manera estranya de voler callar. Al final: una manera de permetre impunitat a qui nega alguna veu.
I és aquesta la raó bàsica per la que trobo encertat no recolzar anonimats voluntaris. Tenim una història, i el present ben plens d’anonimats forçats. Això crec que ho hauríem de dir ben fort. Podria ser que això ajudés a no abonar els anonimats voluntaris.
Alguna d’aquestes ensopegades es presenta en alguna cosa com ara: "hauries de parlar anònimament, que no ho veus!?". Parlar; o escriure, i crec que fins i tot hi ha algun cas en que l’amenaça es dirigeix al pensament.
Pot haver alguna relació entre això i el criteri…anònim!?
Jo tampoc ho entenc bé; segur. Perquè quan em trobo amb aquesta mena d’avisos contesto amb la meva signatura. Altres violències no permeten mantenir el tipus en alguna ocasió; però crec que no m’equivoco si en aquesta mena de situació de que parlem, no vull seguir semblant avisament.
Tampoc entenc què seria això de: "provocant
el debat i la reflexió entorn l’autocentrament". I també em sembla pertinent preguntar-se a què es deuen la eficàcia i la infal·libilitat referides (per a què la les utilitzaríem; què es vol aconseguir; etc.). Però, gens de feina amb els anònims faré jo.
Jo també sóc dels que ha visitat el web http://www.e-criteri.cat i poc m’ha importat qui hi ha al darrera, sinó què planteja qui hi ha al darrera, com ho plantegen i què diuen què volen aconseguir. Pregunto: aquesta web cobreix un buit dins l’associacionisme catalanesc? Crec que sí perquè no hi ha ningú que es proposi treballar específicament en aquest àmbit de l’autocentrament. Pregunto: es pot jutjar l’eficàcia d’aquest col·lectiu per la presentació del web, quan tot just acaben de començar? No, deixem que treballin i després ja veurem si es mereixen el reconeixement de la comunitat internàutica catalana? Pregunto: no pot ser que el virus del sectarisme (en el millor sentit de la paraula) ha picat algú i que la mentalitat de capelleta grupuscular corseca aquelles persones que abans de saber, jutgen els altres amb prejudicis, perquè, potser, els dol que aquests altres endeguin iniciatives dignes que a ells no se’ls ha ocorregut? Pregunto: si allò que encertadament ha endegat el senyor Borràs hagués estat jutjat amb els prejudicis que ell aplica a http://www.e-criteri.cat, què en pensaria? Senyor Borràs, treballi per Catalunya, que li fa falta al nostre país i deixi treballar els altres. I si podem fer-ho junts millor, però no exerceixi de jutge suprem, que després hom se n’ha d’empenedir. Segur que allà on es posi un maó per la llibertat de Catalunya (completa), ens trobarem braç amb braç. L’esperaré. Salut.