encomana el taronja
http://www.youtube.com/watch?v=rUDDDubW7J0
Un regal intel·ligent i estimulant per encetar els actes de la Diada. Plasmar en un apunt de bloc l’acte d’aquest vespre és quelcom semblant a voler capturar dins un pot de vidre l’aroma d’un brou que bull. La conferència de la Isabel Clara-Simó, sobre “El català avui”, no mereix retallades. Ella sola ja justificava tot l’acte. Però hi ha hagut més ingredients, i cap de sobrer. (continua)
Començant per la presentació de Mateu Chalmeta, en el seu primer acte públic substituïnt a Jaume Vives, el nostre regidor absent, després de la seva mort. Les seves paraules per emmarcar l’acte, per fer present Jaume Vives i per relacionar-lo amb la pròpia Isabel Clara-Simó, amb qui compartien la menció de membres d’honor de l’Associació Festa Nacional dels Països Catalans, han estat encertades, convincents i d’un entranyable gens enfarfagós. La presentació d’Oriol Lladó, president d’Òmnium Cultural Barcelonès Nord (abans Òmnium Badalona) impecable i suggerent, ha recordat el Jaume Vives ciutadà compromès, ha relacionat el contingut dels actes precedents per obrir oficialment la Diada ( 2007 Isidor Marí parlant de multiculturalitat i multilingüisme, 2008 Vicent Sanchís parlant de la indústria cultural i 2009 Isabel Clara-Simó parlant de llengua i reivindicació), ha comentat el simbolisme del vistós cartell – la força seductora del taronja optimista entre el fosc pessimisme – i el contingut del programa, i ha donat l’entrada a la intervenció de l’escriptora citant un lúcid i impactant text d’ella mateixa, que acaba amb el contundent: “et diuen fanàtic perquè els és menys dolorós que dir-se a sí mateixos covards” L’autora, abans d’entrar en el què ha estat la conferència en si, ha condimentat la sala amb al·lusions al seu nom, Espai Betúlia, vinculat a Maria Aurèlia Campmany, a l’exposiió que s’hi exhibeix actualment , “Tirant Lo blanc inicia la gesta, 600 anys de Joanot Martorell” (veure arxiu pdf adjunt), i ha fet al·lusió al seu record viu i sincerament valorat de la nit dels solstici en què va rebre el reconeixement de l’entitat badalonina que explicita l’existència dels Paísos Catalans, fent esment de la solitud en què viuen els escriptors en llengua catalana (exclusivament) i de la importància dels actes com aquell per combatre-la.
I tot això abans d’entrar en la pròpia conferència, que mereix un apunt a banda. Una molt bona manera de començar la diada. Una diada que hauria de ser diferent, diuen. En què caldria començar a canviar el negre del pessimisme pel dinàmic taronja que pretén, amb realisme i intel·ligència, amb creativitat i una mica de provocació, transformar per avançar. I avançar per transformar. Per anar més enllà de la resistència. Com ha fet sempre Òmnium. I ara més que mai. Encomanem el taronja. És una bona inversió de present i de futur.