El tot setmana del 7 de febrer: recuperant l’esperit del carnestoltes
RECUPERANT L’ESPERIT DEL CARNESTOLTES
Fa un parell de setmanes, en una important trobada de cultura popular a Reus al voltant de la cançó improvisada, es discutia si promoure la cultura popular a l’escola és un gran encert o si pot tenir el risc d’infantilitzar certes tradicions. I s’hi va citar com a exemple el Carnestoltes. Potser sí que l’escola ha ajudat a infantilitzar la celebració, però crec que en aquesta transformació hi juguen altres factors tan importants com el fet que les prohibicions de caràcter religiós que dominaven el període de la Quaresma antigament, fa anys que no són vigents de forma generalitzada en una societat laica amb pluralitat de creences i amb llibertat religiosa. I encara que és cert que la festa es viu en molts àmbits com a essencialment infantil, també ho és que es manté com a comunitària en moltes ciutats, on té un sentit bàsicament lúdic i festiu, participatiu, cohesionador i popular.
Segurament ha perdut part del seu sentit, i tot i que en el regnat del Rei Carnestoltes es mantenen alguns plantejaments de provocació i canvi de rols, crec que caldria rescatar amb més contundència alguns d’aquests plantejaments que impliquen una certa crítica de l’ordre social, com els que es poden intuir en l’origen ancestral de la celebració. Ja sé que és anar molt enrere, i filar molt prim, però està bé conèixer que tot plegat deriva dels SATURNALS romans, que han donat peu a molts costums que perviuen transformats per les posteriors creences cristianes, i més endavant per les laïcistes. Durant els saturnals es feia èmfasi en aspectes de llibertats públiques, i per exemple començar una guerra o castigar un culpable es considerava una impietat, i els esclaus gaudien d’algunes llicències i podien vestir com persones lliures, tenien llibertat de paraula i podien menjar en igualtat amb els seus amos.
Aquest any, a l’espera de poder participar a la Trentena Rua de Carnestoltes de LLefià-Badalona, i satisfeta per com la Comissió de Cultura de Llefià ha aconseguit tirar endavant amb molta dignitat participativa aquesta emblemàtica celebració, he pensat que d’alguna manera la voluntat de seguir organitzant aquesta Rua associativa i veïnal fent gala de la força de la cultura de base, participativa, en un moment en què les polítiques socials i culturals de l’administració tendeixen a les retallades, ja és en si mateixa una demostració d’aquest aspecte de l’esperit carnavalesc.
I estant com estem immersos en una crisi on els més culpables de provocar-la són els qui menys en paguen les conseqüències, i a l’inrevés, trobo que reivindicar aquest fil originari de l’esperit carnavalesc té més sentit que mai.