castelldefels, actualització
Pel facebook he accedit al bloc de l’Àngels i al que va escriure després d’naugurades les obres del pas soterrat. Especialment aquest paràgraf fa mal de llegir hores d’ara:
“I si la manca de seguretat per a sortir la patim ara que som, només, els ciutadans i ciutadanes de la ciutat què passarà a l’estiu quan l’allau de gent que transportin els trens(pensem en la nit de Sant Joan i el mesos de juliol i agost?) Què bèstia tot plegat! Els i les que no la utilitzen diuen que cuca ben pintada…Des de lluny tot es veu bé des d’aprop ens tornen a castigar i vull cridar-ho per evitar que el crit d’alerta es torni lament irreparable”
Sobre la necessària responsabilitat individual en la conducta de les persones seguiexo pensant el mateix que quan he escrit l’apunt aquest matí, però, sens dubte, conèixer aquesta queixa fa pensar que les mesures de seguretat a l’estació eren molt millorables, i que, si més no, tenir tancat el pas elevat no ajudava gens a que els usuaris, massivament, complissin la norma de no travessar la via indegudament.
El dol és gran, el cop molt fort, i la tristor m’envaeix absolutament per la mort de tretze persones que van prendre una mala decisió …. creuar la vía, i no voler fer cua ni esperar 3, 5, 7, 8 minuts per passar per el pas soterrat. Va ser una imprudència, però sobretot una decisió errònia i perillosa. La majoria, el gruix dels passatgers, van utilitzar aquest pas. Cal seguir a la gent, perdre una ‘miqueta’ més de temps. Sembla com si en aquesta societat en la que vivim ens ho han de dir tot, com caminar, què fer, on són els valors, on és el sentit comú, prohibir, prohibir, informar, informar, preveure, preveure …. Només uns minuts després de l’accident unes deu persones, crec, de seguretat arribàven a l’estació per ‘preveure’ que podría baixar i pujar molta gent per la revetlla. Uns minuts només .. si haguéssin arribat abans, potser l’accident s’hagués pogut evitar. Quina tristor!
Una coincidència horrible, fatídica i cruel. Penso en la maquinista del tren … i també els passatgers, però sobretot la maquinista; saber que no pots parar el tren com voldríes per no matar la gent ….