miozz mirades

Aquest migdia el maldecap m’ha fet sortir de l’institut, no hi ha gaire temps per dinar, però m’anirà bé una mica d’aire. I camino. Segurament no m’hauria d’haver quedat a escoltar l’Àgora, que acaba massa tard i les cervicals ahir em punxaven.  Ja era el segon debat, en una mateixa nit, i vaig cansada. L’espectacle buida l’ànima: quin poder que té el cinisme posat al servei del populisme. No és estrany que em llevi emmigranyada, però em resisteixo a absentar-me: massa fils que es trenquen quan es falta. I m’escapo una estona en aquesta hora entre migdia i tarda, i camino a poc a poc: escolto l’aire. Escolto les veus que porta, converses retallades. I miro el meu entorn, aparadors, portals, finestres, bancs i racons, jardins i places. Avingudes i carrerons, blocs enormes i cases baixes. I descobreixo, com ja m’ha passat altres cops – no és pas la primera vegada, us en parlava a  badalona ens agrada – descobreixo carrers tranquils, sense cap estridència, sense cap baralla. Pares que porten infants a l’escola, pares i mares. Nenes i nens, joves, adolescents, uns juguen, uns callen, uns parlen. Molts riuen. Carregats amb les seves motxilles, uns apressats, d’altres no gaire. De totes mides, de tots colors, de totes parles. Dones vestides amb texans i brusa ajustada, dones amb túnica ampla. Cabells al vent o mocador que els tapa. Dones primes, dones grasses, altes, baixes, serioses o enriolades. Mares amb fills, barrejades. Unes se saluden, d’altres ja venien parlant-se. O no diuen res. Camino i sembla que l’aire fresc que em ressegeix la cara alleuja una miqueta aquest coi de punxada. Homes asseguts, homes que en creuar-se fan una parlada. Botigues obertes, botigues tancades, venedores, venedors, clients de tots colors, barreja ben normalitzada. Una pilota que s’escapa, un nen que juga al portal i fa somriure de cor la botiguera que observa al llindar, desenfeinada.

Tombo ara aquest carrer, ara aquest altre, i busco, busco aquest merder, aquest malestar insuportable que diu que es cou en aquests carrers… però no el trobo enlloc, deuen ser uns altres? Avui a LLefià camino, miro, escolto, i només veig i sento una agradable i variopinta calma, una calma que no és tensa, sinó molt càlida.