MARCÚS

Fins fa quatre dies em considerava un blocaire. Però, cada cop em sento menys identificat amb aquesta expressió. Escric aquest bloc des del 3 de març de 2005, amb una certa assiduitat. Amb tot, el bloc no deixa de ser una eina de comunicació, que m’agrada, que m’interessa, però no deixa de ser una eina de comunicació més, com ho pot ser el telèfon. Fins i tot ja hi ha qui ha fet alguna definició de blocaire:

“Els blocaires, bloguistes, blogaires o bloguers són els qui elaboren blocs. (…)”.

Molt bé, si blocaire és qui elabora un bloc, el que parla per telèfon és un telefonista? No, oi? Ambdós utilitzen una eina per comunicar, i prou. Avui utilitzes un bloc i demà tornes a la llibreta i el bolígraf. Canviem d’eines, però ens seguim comunicant.

De la mateixa manera que fa temps vaig dir que no estàvem davant d’una generació blocaire, sino d’una eina de comunicació, ara dic que no estem davant d’un qualificatiu, sino com sempre davant d’una eina de comunicació.

---

Aquesta introducció en forma de reflexió ve a propòsit d’un altre tema amb el qual també sóc, en part, escèptic: El periodisme digital.

Tenim la definició de Periodisme. I, algú s’aventura a definir Periodisme digital. Tornem al mateix dilema, existeix el periodisme digital, o pel contrari el què existeix és el PERIODISME? En tot cas, aquest es desenvolupa mitjançant unes eines, que poden ser digitals o no.

L’eina no fa la cosa, crec que el què existeix és el PERIODISME, però no el periodisme digital. I, ho diu un que ha estudiat un postgrau de periodisme digital. Si mirem una mica el programa d’aquell postgrau, veurem que s’estudiava:

• Fonaments del periodisme digital.
• Usabilitat i arquitectura de la informació a Internet.
• Documentació informativa a Internet.
• Eines de producció digital.
• Gestió de continguts.
• Etc…

S’ensenya l’eina, s’ensenya a bellugar-te per la xarxa, però no és periodisme el què s’ensenya. Potser caldria buscar-li un altre nom. Quan apreníem a escriure a màquina, no ens deien pas escriptors, ens ensenyaven el funcionament de l’eina i després cadascú la feia servir per una cosa o altra. Però no es relacionava l’eina (màquina) amb el qualificatiu (escriptor). Potser estem simplificant massa les coses. Tot plegat no deixa de ser una reflexió en veu alta, però no està de més parar-se a pensar una mica, ara que tot va tant de pressa. I, estaria bé saber el per què de la facilitat d’arrelar que tenen aquests qualificatius.