MARCÚS
(@marcroca)
Avui, a les 8 del matí, com cada dia laborable de l’any, estava baixant per La Rambla de les flors de Barcelona. I, he vist dues rates voltant impúnement, com qui no vol la cosa: Quin fàstic!
La merda no només ha arribat a la política i a la societat mundial que ens envolta, també ha arribat a les voreres de la capital catalana.
Salut i llibertat!
Marcús
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els mosquits es mengen la "merda",els insectes s’els mengen els ocells, als ocells, els caçen els gats o fan d’adob quan es moren, les rates es mengen les restes que queden al clavegueram…. els escarbats fan la seva… i visca la vida…
fastic?
(les coses són com són, encara que a vegades no ho semblin)
No et desesperis Marcús: res de nou sota el sol.
Quan jo estudiava Periodisme, vivia a les Rambles, l’any 1975, i quan sortia de casa per agafar el tren de Bellaterra, o tornava de matinada després de sopar, ja hi havia les rates allà. Les rebesàvies de les que tu has vist.
On hi ha gent, sempre hi ha rates.
Quan s’abandona una casa de pagès, les rates també en foten al camp.
Si vas a Nova York n’està plè de rates. A la Índia són venerades. Per tan el fàstic és molt relatiu. O si no pregunta-li a un anglès si li fa fàstic un cargol?. Les rates tenen el mateix dret que nosaltres d’anar per on vulguin.
Jo vaig estar fa uns mesos a la Plaça de Catalunya en companyia d’una bona amiga, i vaig poder veure corre a uns 10 ratolins en menys de 10 minuts. Molt espectacular!
company no t’esveris (domina el teu instint iail)
celebro el canvi de temàtica, però.