MARCÚS

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Helvetica;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536902279 -2147483648 8 0 511 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:Helvetica;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
color:windowtext;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:CA;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
p
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
color:black;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:134.7pt 49.55pt 99.25pt 68.05pt;
mso-header-margin:34.0pt;
mso-footer-margin:34.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Orígens de l’èxit.

El desembre
de 2007 vaig fer un extens apunt sobre Facebook
titulat “Una aproximació (teòrica)
a Facebook”, que començava així:

“Facebook ha estat el fenomen del 2007, de
la mateixa manera que el YouTube ho va ser del 2006. Per tant, vista l’evolució
de YouTube el 2007, i tenint en compte que en aquests temes sempre anem darrera
dels anglosaxons, ja ens podem preparar pel Facebook del 2008.”

En aquell
moment, havia rebut 3 o 4 invitacions per entrar-hi, i totes elles de blocaires
que m’eren coneguts. Ara, des de fa unes setmanes, a molt estirar, uns mesos,
la cosa ha explotat, tothom està a la xarxa social Facebook.

Què ha passat i altres coses.

Un canvi de format, més i millors
funcionalitats i la traducció, primer a l’espanyol i després al
català, entre altres factors, han fet d’aquesta xarxa social tot un èxit de
participació. Però, quan durarà aquest fenomen? No ho sé, el salt ha estat tant qualitatiu (gent que no estava en aquest “mundillo”) com quantitatiu
(s’ha arribat als 100.000
d’inscrits arreu del món en 4 anys (MySpace en 3 anys)). Amb tot, els números
poden fer ballar la cosa. Si bé és cert, per exemple, que les
dones estan força ficades a Facebook, també és cert que altres xarxes
similars com Tuenti
tenen més predisposició a fidelitzar la clientela que no pas aquesta xarxa
social creada el 2004 a
la Universitat
de Hardvard per Mark Zuckenberg i Dustin
Moskovitz (aquest darrer, l’ha
abandonat de “bon rotllo” per iniciar nous projectes).

Existeixen infinitat de causes obertes que
et poden interessar, com veiem en aquest llistat
de causes catalanes al Facebook. Jo, recentment, he descobert la de “Faltes d’ortografia en català: ja n’hi ha
prou!”. La trobo molt encertada i, curiosament, coincideix amb una col·lecció
que fa poques setmanes vaig iniciar: Fotografiar cartells mal escrits en català
(quan en castellà no en trobes cap de mal escrit!).

Hi ha discussió en el terme “amic” que
utilitza aquesta xarxa social. Potser no és el més encertat, però és el que hi
ha. Doncs, amics o no, ja es comencen a veure les cares els seus membres, a
través de trobades
presencials. Això no té res de nou, com molt bé explicava el David Rodríguez en un
apunt recent sobre l’IRC. I, és que queden poques coses per inventar;-)

Parlant d’amics,
és molt interessant aquest experiment
que es va fer creant un usuari fictici a
Facebook. Resulta que ja té més de 2.000 amics! (sic!).

La cosa
està agafant una volada tant bèstia, que fins i tot s’està preparant una pel·lícula sobre Facebook.

Una bona
reflexió sobre aquest fenomen la fa la Bel Llodrà
a “Flipant
amb Facebook”.

Però, no tot són flors i violes! Google vs
Microsoft

No és l’objecte
d’aquest apunt, ni del que penjaré demà, però no em volia estar de deixar constància
que aquí hi ha una guerra de poder: Google vs Microsoft.

Un tema
important és fins a quin punt podem anar deixant el rastre que deixem en
aquestes xarxes socials, rastre que les grans empreses ensumen fins a l’últim
detall per a la publicitat, entre altres temes delicats. Però, bé, aquí ja hi
entrarem un altre dia.

Només vull deixar constància que darrera
Facebook hi ha Microsoft -que, ara ja hi
ha deixat una bona petjada integrant-hi el seu cercador-, i que Google no es
vol quedar enrere i ja ha treballat amb el seu peculiar Facebook, anomenat Maka
Maka. Altres
blocaires comencen a detectar aquests moviments i la cosa anirà a més.

Fins aquí,
un resum dels molts retalls que havia anat guardant les darreres setmanes. Per
demà, la segona part: Què podem fer i
com funciona Facebook? [Dedicat a la meva família, que també està donant el
pas;-)].

Tot Marcús

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!