MARCÚS

Avui,
en aquesta minisecció sobre articles, documents i altres coses que "volten per
la xarxa" en penjo una que (NO) volta per la xarxa, però que parla del que (SI)
que volta per la xarxa. Es tracte d’un article aparegut avui a l’AVUI, firmat per Mònica
Planas (periodista).

Missatges
que circulen per internet.

Correu
en cadena.

Circula per la
xarxa un correu electrònic que els amics més patidors s’encarreguen de
reenviar-te per assegurar-se que, gràcies al seu gest, et salvaran la vida. El missatge t’informa d’una
nova bretolada que presumptament s’ha posat de moda a les carreteres. T’avisen
que quan condueixis no facis senyals amb els llums a cap altre cotxe que
circuli a les fosques per advertir-lo de l’oblit. Sense saber-ho, fent llums
t’estàs condemnant a anar directe a l’altre barri. Uns individus es desplacen
amb els fars apagats quan és de nit. El primer que els fa senyals amb les
llargues en un acte solidari passa a convertir-se en el seu objectiu. El correu
electrònic t’avisa que et persegueixen per on calgui fins que aconsegueixen que
tinguis un accident.

Hi
ha discoteques que, alertades per aquesta amenaça, ja reparteixen aquest correu
electrònic imprès quan marxen els seus clients. Els Mossos han negat que
tinguin constància d’un disbarat d’aquestes dimensions.

Tot
indica que aquest mail s’acabarà convertint en un més dels centenars que fa
anys que van amunt i avall de la xarxa, i que, gràcies a la ingenuïtat i la
bona fe dels usuaris, s’acaben estenent arreu del món.

Les
tipologies d’aquests correus són diverses: uns creen alarma social, d’altres
desperten la solidaritat explicant desgràcies de nens o el perill d’extinció
d’una espècie animal. També n’hi ha que miren de temptar-te amb la promesa que
rebràs calés. Un tret en comú és que, al final, t’acaben amenaçant de patir un
seguit de desgràcies si llences el text a la paperera de reciclatge.

Abans
de triar si pertanys al sector dels escèptics que elimina aquests missatges o,
al contrari, formes part del grup dels solidaris altruistes que se’ls creu i
els reenvia a tots els amics, cal considerar com afectarà aquesta decisió la
teva vida.

Cal
imaginar-se, primer, com seria la pròpia existència obeint les instruccions
d’aquests correus electrònics en cadena. Viuries convençut que has ajudat Brian
Rodríguez, un nen de cinc anys que espera una operació de cor al St. Patrick
Hospital. No només li has solucionat els problemes de salut sinó que l’has
convertit en el nen més ric del món. L’e-mail assegura que per cada correu
reenviat diversos proveïdors d’Internet li han donat al nano un cèntim de
dòlar. Igual que al Brian, també has fet feliç l’Amy Lin, una nena de Seattle a
qui li creixen unes dents a l’aixella, i a Myrna Hinton, una nena de Vancouver
que viu en una bombolla de vidre.

Hauries
salvat totes les teves amigues enviant-les al ginecòleg urgentment, després que
s’assabentessin d’un nou càncer de pit, letal en quaranta-vuit hores, que quan
es manifesta expulsant un líquid blau a través del mugró ja és massa tard per
fer-hi res.

No
beuries mai directament de les llaunes de refresc. Hi ha un nou virus que
reposa latent sobre el metall i que comença devorant-te els llavis i t’acaba
deixant tota la cara en carn viva. Tampoc aniries al cinema des que saps que et
pots asseure en una butaca on hi han deixat, amb tota la mala llet, una xeringa
infectada pel virus de la sida.

Si
ets dona tampoc no oloraries cap perfum als grans magatzems perquè sabries que
és una nova tècnica per drogar-te i que, quan baixessis al pàrquing, et
violarien sense que després recordessis res. No faries cas de ningú que et
volgués tirar els trastos perquè es tractaria d’un individu que en el moment
més excitant t’adormiria amb cloroform i t’arrencaria el ronyó per vendre’l al
mercat negre. I el més important: Hauries aconseguit que tanquessin a la presó
el xinès que fabricava els gats bonsai: aquells felins tan dolços que els feien
créixer dins d’uns pots de vidre perquè es convertissin en animals de companyia
minúsculs, dòcils i amb formes originals.

Si
res d’això no t’interessa, pots passar-te al sector de les persones que caminen
pel costat salvatge de la vida: portaries acumulats dos-cents seixanta anys de
mala sort, comptant, és clar, que no t’hagis mort amb tanta amenaça.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!