Dissabte
2 de juliol d’enguany la catedràtica de dret penal de la UAB, Mercedes García Aran (professora meva fa uns 12 anys, la recordo molt competent), exposava, en un bon article a El Periódico, las seva visió de la problemàtica que s’ha creat al Principat amb el nou "Pla de construcció de noves presons" (
Departament de Justícia de la Generalitat del Principat). És interessant tot l’article, però en vull destacar un paràgraf, que és el que a mi m’ha interessat més:
(segueix)
"No faria falta augmentar el nombre
d’establiments si la pena de presó deixés de ser la més important i es
recorrés més a altres respostes penals sense privació de llibertat, que
no només són més humanes, sinó també més eficaces per evitar la
reincidència perquè creen menys marginació social. La submissió a prova
amb assistència, la llibertat vigilada, el treball en benefici de la
comunitat i el mateix règim obert són alternatives a la presó que, a
més a més, permeten una implicació més gran d’actors socials.
Caldria que se sabés que els reclusos que disfruten de contacte amb l’exterior,
règim obert i, finalment, llibertat condicional reincideixen la meitat
de vegades que els presos que passen directament de la total privació
de llibertat a una llibertat definitiva."
Doncs, això, problemes del sistema, com el que vaig expressar fa uns dies (clica aquí).
Salut i llibertat!
Marcús