A simple vista semblaria un atac més del mal geni que l’excel·lent futbolista marsellès Zinedine Zidane sempre ha demostrat en la seva carrera futbolística, tant en la selecció francesa com en els equips en els quals hi ha hagut, a tres països diferents.
Però a França estan mosqueadíssims amb els motius previs a l’expulsió, que han fet que l’assumpte vagi més enllà del futbolístic per entrar en la dignitat humana. Pot ser una mostra més que certs comportaments, masclistes sobre tot, i després racistes, ja no valen en la societat d’avui en dia. Tots recordem la vergonya aliena que passem amb les estúpides paraules de Luis Aragonés (sobre tot jo mateix) a José Antonio Reyes sobre Thierry Henry, company d’aquest últim a l’Arsenal anglès: "Digui-li a aquest negre de merda que és vostè millor que no pas ell". I el pitjor és que en Luis el deia amb la mateixa presumpta gràcia que si digués a les seves amistats (masculines, és clar) barbaritats com: "Digues-li a la teva dona que a casa teva envies tu, que per a això ets l’home. I si no li agrada a ella, que es foti."
Això no li ho permetria ni la seva dona, ni la seva filla, ni la seva néta, ni la seva neboda, ni ningú. Les seves paraules van provocar que des de llavors Luis Aragonés no l’hagi tornat a veure mai més com a un ésser humà, sinó com a l’Adolf Hitler.
Aquestes paraules van provocar que França, i sobre tot el propi Henry, tinguessin sobre-motivació per guanyar a Espanya com van fer. No sap en Luis que a Europa aquests temes es prenen seriosament, no amb la frivolitat i menyspreu amb què es prenen aquí.
Si hagués entrenat en un altre país, l’haurien cessat o haguessin posat a la presó. És més: si Henry l’hagués denunciat, jo hauria opinat que tenia raó, que a Luis li caigui el pes de la Llei. Però en el cas d’en Materazzi va ser una provocació infantil, que no obstant això, en Zizou va caure en ella com un nen. Ja coneixem l’astut que són els jugadors italians en el futbol; encara que el seu futbol sigui ja antiquat, saben sobreviure. Però avui en dia fins i tot certs estils per posar nerviós al contrari poden afectar el que els utilitza.
Ja ha provocat que a França, sobretot entre els musulmans francesos i la pròpia mare d’en Zidane, enMaterazzi quedi com un nou Adolf Hitler. El director del diari gratuït "ADN", l’Albert Montagut, va suggerir que Zizou hauria quedat millor si en sentir els insults racistes s’hagués ofès i se n’hagués anat disparat al vestidor. És a dir, com va voler fer en Samuel Eto’o en sentir els crits de simi de seguidors radicals del Reial Saragossa a la capital aragonesa. Segurament hauria estat millor, encara que alguns ho haguessin interpretat com aires de superioritat del jugador francès, massa ensuperbit.
Mai no ho sabrem, tot això; cap dels dos no dirà la veritat de tot, un per no quedar com en Hitler i l’altre perquè no sembli un "gangster". Potser amb el pas del temps vegem això com una anècdota, però quan hi torni a haver un altre cas de racisme en el futbol, sigui allò de Luis Aragonés o crits simiescos a jugadors d’una altra raça, sobretot en l’Estat espanyol, serà pitjor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He rebut, en una de les meves adreces d’e-mail, una interesant reflexió sobre això:
"Bravo pour cet effort de réflexion : il est vrai que Materazzi n’aurait pas dû être sur le terrain, mais peut-être que Zidane non plus étant donné son palmarès.
Quel aurait pu être la solution ? Aller jusqu’au bout et dénoncer les injures ? S’il avait perdu tout le mond aurait totalement ignoré ses paroles (y aurait-il eu un seul micro pour les recueillir?) et en tout cas on aurait dit qu’il était mauvais perdant et qu si c’était vrai il aurait dû réagir sur le terrain et s’il ne l’avait pas fait c’était bien sûr faux !!!!
Et vainqueur on aurait dit tant pis de toute façon il est suffisamment puni d’avoir perdu : personne n’aurait discuté de ce réel problème. D’autres solutions : tout simplement arrêter immédiatement de jouer se mettre su la touche, les bras croisés. Le jeu aurait continué. Peut-être, mais évidemment quelque soit les résultats on aurrait tendu le micro à Zidane ; et l’équipe aurait pu refuser d’aller chercher sa médaille de deuxième. La non violence. Dommage que Zidane n’y ait pas pensé !"
Traducció al català:
"Bravo per aquest esforç de reflexió: és cert que en Materazzi no hauria hagut de continuar al terreny de joc, però potser en Zidane tampoc no ha donat la seva versió.
Quina hauria pogut ser la solució? Arribar fins al final i denunciar les injúries? Si hagués perdut la final, tot el món hauria ignorat completament les seves paraules i no hi hauria cap micròfon per recollir-les?
I en qualsevol cas s’hauria dit que era un mal perdedor, i que si era veritat, hauria hagut de reaccionar in situ, ¡ ¡ ¡ i si no ho havia fet, era perquè aquelles paraules eren falses!!!!
I al vencedor se li castiga prou, s’hauria dit gol pitjor en qualsevol cas en perdre: ningú no hauria discutit sobre el verdader problema.
Altres solucions: simplement deixar immediatament de jugar, quedar-se de braços creuats. El joc hauria seguit. Potser, però òbviament qualsevol que siguin els resultats haurien posat el micro a Zidane; i l’equip hauria pogut negar-se a anar a buscar la seva medalla de finalista.
La no violència. Dany que Zidane no fa! "