MARCÚS

Recentment, s’ha creat el "Bloc de l’Angeleta de Cal Teto. El
bloc de la gent gran".

En conec l’origen, està escrit per una persona gran, com bé
indica el seu subtítol. Encara no sé massa el contingut que tindrà, però més
aviat tractarà temes d’interès personal de la Sra. Angeleta, receptes de cuina,
coses de la vida viscuda -i de la vida per viure-, etc… La senyora en qüestió no té internet,
ni ordinador, ni coneixements d’informàtica, però té família que li transcriurà
el què ella escrigui a mà -la seva forma d’expressió escrita-. Em sembla una
iniciativa excel·lent, tant per la informació que ens pugui donar, com pel to
que pugui agafar -de ben segur que ben diferent a la resta de blocs-, com pel
què li pot aportar com a persona a l’Angeleta.

Que una persona d’edat avançada tingui ganes de dir, és
molt. Que tingui ganes d’escriure, encara més. Però que a més a més vulgui
exterioritzar les seves inquietuds, i per un mitjà que -diuen- no és del seu
temps, em sembla un exemple a seguir.

Mentre escric aquestes quatre línies de presentació d’aquest
nou bloc experimentat abans de néixer, per tota una vida ja viscuda, apago la
darrera cigarreta abans de la propera amb un sentiment de gustós fàstic per
aquesta droga legal que m’acompanya davant de la pantalla de la vida. De fons,
la cançó Ne me quitte pas de Jacques Brel que, com més l’escolto més
m’emociona. Té una melodia que et fa desprendre llàgrimes seques de les que
voldries no desprendre’t mai, de les que t’omplen perque saps que no està
parlant de tu, però que t’explica, una història que voldries palpar amb els
pèls d’un braç desprotegit, un braç desprotegit i nerviós que et recorda que
encara ets ben viu. Tan viu, com pot ser el bloc de l’Angeleta, una
finestra amb la persiana amunt, d’un matí d’hivern assoleiat, que pot arribar
a desprendre un diàleg de qui parla i
mira cap enfora amb la resta dels mortals que tenim la possibilitat d’escoltar
des de fora, per a poder arribar a aquesta edat havent après la lliçó, la lliçó
de la vida, viure el present ara i aquí, com el primer dia.

Salut i amor!
Marcús

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!