Las al jaç
El blog de Marcel Campà
“A vegades en el cel de la tarda passava la lluna blanca com una nuvolada, furtiva, sense llum, com una actriu que encara no ha d’actuar i que, des de la platea, vestida de carrer, mira un moment els seus companys, camuflada, sense voler cridar l’atenció.”
(Pel cantó de Swann)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!