Las al jaç

“Ni entre les actrius, les pageses o les senyoretes de pensionat religiós, no havia vist mai res de tan bonic, tan impregnat d’un món desconegut, tan inestimablement preciós, tan versemblantment inaccessible com les noies que acabaven de passar (…). M’adonava, amb una satisfacció de botànic, que no era possible trobar reunides unes espècies més rares que les joves flors que en aquest moment interrompien davant meu la línia de l’horitzó, formant una tanca lleugera, com un petit grup de rosers de Pennsilvània que guarneix un jardí sobre el mar i entre les flors del qual té cabuda tot el tros d’oceà que recorre un vapor, tan lent en el seu avançar per la línia horitzontal i blava que separa una tija de la l’altra, que una papallona mandrosa, retardada al fons de la corol·la que el navili fa estona que ha deixat enrere, pot, si vol emprendre el vol amb la seguretat d’arribar abans que ell, esperar fins que només quedi una mínima franja d’atzur entre la proa del vaixell i el primer pètal de la flor cap on navega.”

(A l’ombra de les noies en flor)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!