Aquest és un tema molt divers segons l’escola on vagi la criatura. Ja fa temps que parlant amb amics, familiars…veig grans diferències entre les escoles del nostre país. És cert que en general a l’ESO els n’hi posen més, però sobretot és el tema “examen” el que a l’ESO de la primera criatura de la família que hi passa als pares ens sorpren més. En tot cas, a mi m’amoinaria més l’angoixa de la nena, tan greu és deixar-se un dia els deures? si la criatura no és un panxacontent em sembla que sobretot el que cal és que els nens tot i responsables de la seva feina no visquin angoixats…ja tindran temps d’angoixar-se amb el panorama que els espera, però no a aquesta edat.
Las al jaç
El blog de Marcel Campà
Ahir, cap a les cinc de la matinada, la nena va anar a despertar sa mare i, amb cara molt amoïnada, li va demanar que aquell matí l’anés a llevar mitja hora abans. La criatura s’acabava de desvetllar amb un sobresalt perquè s’havia adonat que la tarda anterior no havia fet els deures de català.
La nena encara és a primària, però moltes tardes ja patim per a poder acabar els deures. I tothom ens diu que això no és res; que ja cal que ens calcem, perquè l’any que ve, que ja farà ESO, la cosa serà molt pitjor.
Jo trobo que les escoles abusen de la feina a casa; que vuit hores escolars diàries ja és treballar prou. És evident que convé que els nens dediquin una estona cada dia a treballar tots sols, però a mi em sembla que ho haurien de fer dins l’horari escolar.
El fet cert és que, si sumo les hores escolars i les que es passa fent deures a casa, la nena treballa molt més que no pas jo. I hauria de ser al revés. Al capdavall, la lluita dels màrtirs de Xicago que commemorem cada any en la festa del primer de maig, no era precisament per a conquerir la jornada de vuit hores?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!