EL FIL D'ARIADNA
Revista Literària en català
El plaer dels llibres compartits
Avui hem portat a la biblioteca del barri, el Vapor Vell, un munt de llibres juvenils de la meva filla, de la seva època d’adolescent. Ho hem fet a cegues, sense saber del cert si els acceptarien. La veritat és que no teníem clar si aquesta pràctica era possible i més aviat pensàvem que faríem el camí de tornada sense haver buidat la bossa.
Tanmateix, no ha estat així. En arribar, hi havia un lloc habilitat per opcions com la nostra. Alhora, tothom podia accedir-hi sense problemes i triar tranquil·lament allò que li semblava interessant. Abans de deixar la meitat de la càrrega, ja hi havia un bon nombre d’usuaris que agafaven els nostres exemplars.
Com que jo sóc molt fetitxista pel que fa als llibres, patia una mica per l’inconegut destí de tots aquells volums, que havien format part de la vida de la meva filla i de la nostra biblioteca. Però no hi havia cap motiu, perquè ha resultat una experiència fantàstica. Em fa molt feliç saber que ara estan en unes altres mans que els gaudiran novament.
No us ho creureu, però tot el dia que hi penso. I m’alegro internament de la nova existència dels vells amics que hem decidit deixar. Imaginar el plaer que proporcionaran a altres persones és també per a mi un plaer, propi i renovat.
Compartir el coneixement, com ja sabia, resulta sempre, sempre, una aventura apassionant.
Anna Maria Villalonga
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Realment compartir sempre és molt bonic, però compartir coneixement, en aquest cas en forma de llibres, és doblement gratificant.
Felicitats!
És veritat. Estic contenta. Per això també em va agradar compartir aquí al bloc l’experiència.
fa possible que els llibres que ja trobem obsolets despertin un gran interès i alegria en altres persones. M’has donat una bona idea.
Doncs sí, Narcís. És una bona manera de sentir que els llibres tornen a tenir una funció i que algú altres els gaudirà i els estimarà.
Una abraçada.
He arribat a fer-ho, però em comsta tant desprendre’m d’un llibre! I resulta que a les meves filles els passa el mateix! Llavors, quan no tenen lloc, me’ls porten a mi perquè saben que jo els desaré. Ja no sé on posar-los! En algun cas que he dut llibres a un lloc d’aquests, he tornat a casa amb més llibres!
A mi em passa el mateix, Vicenç. Com hauràs comprovat, aquesta és la primera vegada que ho he fet. Tinc el pis pleníssim de llibres. La meva filla se’n va endur molts dels seus, però en van quedar uns quants que estaven en una cistella que ara he hagut de llençar perquè he fet un armari nou en el lloc on estava. I la meva filla no va voler aquests llibres, perquè tampoc no li cabien gaire. Total, que vam prendre aquesta opció i, tot i que al principi ja he dit que em preocupava, després va ser una cosa molt positiva.
Petons,
Anna M.