EL FIL D'ARIADNA

Revista Literària en català

13 de desembre de 2009
Sense categoria
8 comentaris

Breu crònica d’un Simposi

Vaig prometre fer-vos-en cinc cèntims.  Allà va.

El II Simposi Internacional d’Arts Escèniques (Teatre breu: procediments, formes i contextos) ha tingut lloc a Sueca (València) del 10 al 12 de desembre d’enguany.  El motiu de la tria geogràfica, la celebració del 200 aniversari del naixement d’un  dels  fills insignes de la població: el dramaturg i periodista Josep Bernat i Baldoví. 

L’esdeveniment ha estat un èxit des de tots els punts de vista.
Acadèmicament,  ha resultat molt útil. La trobada d’un grup de gent que tenim les ganes i la sort de dedicar-nos a la investigació del teatre català dels segles XIX i XX ens ha enriquit a tots. Ha permès intercanviar opinions, descobertes, punts de vista, novetats i idees. Ha permès la coneixença entre les figures de renom i els nous valors que empenyen amb força. 

La presència, així mateix, de dramaturgs tan importants com Manuel Molins i Josep Maria Benet i Jornet, que va cloure l’acte amb la lectura de la seva darrera peça breu (encara no publicada), ha recobert d’esplendor i carisma  l’esdeveniment.

Però el millor segurament ha succeït entre bambolines, per utilitzar un símil del tot adient. Perquè ha estat magnífic el caliu humà, la bona companyonia, la humilitat dels qui més en saben, els àpats (i quins àpats!!) compartits sense pressa. L’acollida extraordinàriament calurosa dels habitants de Sueca i de les seves autoritats, l’assistència a una representació amateur d’El virgo de la Vicenteta, obra emblemàtica de Bernat i Baldoví, i a un Col·loqui  de carrer, al més pur estil de la tradició valenciana. El descobriment que hi ha coreanes que s’atreveixen a exposar una comunicació en català quan només fa un parell d’anys que viuen a Catalunya. La constatació que hem estat capaços d’assistir infatigables a sessions maratonianes tan sols pel  plaer  d’aprendre.  La  visita reverencial a la Casa de Joan Fuster, l’altre fill il·lustre de la ciutat.  I el recorregut a través de les plantacions d’arròs i dels edificis impecablement restaurats de la ciutat de Sueca.  

No és el lloc, evidentment,  per consignar  les conclusions erudites. Ja apareixeran publicades a les Actes corresponents. Però sí que és el lloc per expressar altres coses.

Per tant, no puc acabar sense referir-me a la màgia del teatre, que, a més, la meva amiga i col·lega Aurèlia Pessarrodona i jo vam experimentar en carn pròpia gràcies a la nostra petita (i val a dir que agosarada) aportació escènica.

I per fi, no sense emoció, refermar que tots formem un sol poble. Allà hi havia mallorquins, gent del Principat,  valencians.  Per més que intentin dividir-nos, per més que hi hagi diferències, els qui estem conscienciats sabem que la unió dels Països Catalans és tan forta com la crida de la sang.          

  1. Dono fe a totes les paraules de l’Anna Maria. Va ser una experiència extraordinària en tots els sentits i espero que se segueixin fent més edicions d’aquest simposi.
    Només voldria afegir que em va agradar molt la voluntat de diàleg entre disciplines: el fet que jo -que faig el doctorat de Musicologia- hi fos convidada és un molt petit però significatiu pas cap a un major diàleg entre filòlegs/historiadors del teatre i musicòlegs especialistes en teatre musical. Ho agraeixo moltíssim!

  2. No he volgut dir res d’això, perquè he pensat que tu ho faries. Però, estimada Aurèlia, si t’hi fixes, la imatge triada té un pentagrama rere les màscares teatrals. Amb això, ja està tot dit. Petonets.
  3. Estimada Anna Vilallonga,

    Havent llegir aquest petit relat de com va anar l’esdeveniment, transmets i fas que un s’ha l’imagini. Moltes felicitats, un país amb cultura és un país que creix. I el nostre va creixent a marxes forçades.

    Enhorabona i felicitats a tots els participants.

  4. Ei, acabo de penjar al meu bloc la ressenya del simposi. És una manera modesta de retre un petit homenatge a un esdeveniment tan entranyable i enriquidor. I t’he linkat!!!!!

  5. L’acabo de llegir, Aurèlia. Gràcies per enllaçar-me. M’ha vingut tot novament al cap i ha estat un intens record que m’agradaria repetir, però que sé que ja serà per sempre més imborrable.
    Petonets

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!