RIBERA
Des dels dominis del Maligne,
criatura adorable,
riuades d’urani inundaran
les teues valls.
Núvols de boira asfixiant
se t’engoliran.
Pluja de sang.
Alcavotes esdentegades
t’escupen
calàpets a la boca.
El teu himen venut
per trenta dòlars
d’argent.
Fosos, regalimen,
Et corrompen els meandres.
Barrinades als pits.
Dels rosers només queden les punxes:
corona faran per al teu cap.
Les fonts s’han assecat.
I els aqüífers i els ullals.
Cowboys a cavall xafen
el teu rostre sublim.
Senyors de foscos avencs
en els seus paranys mortals
t’han atrapat.
El punyal i l’esvàstica.
Els freds corredors dels hospitals.
Els nafrats rabiosos com gossos.
Estols de tàvecs xuclant
en la ferida.
El suïcida guaita al fons del barranc
on la tenebra senyoreja.
Flames devastadores t’envolten,
t’abrasen els cabells.
Simis grotescos t’embruten
els llavis amb el Virus.
Missatge de marbre.
Braus bramulant t’envesteixen
i et topen el baix ventre.
Els ulls, farcits de vidres.
I entretant els teus prínceps altius,
gaiament atrafegats
escatint
en Jocs Forals
qui de tots
és el millor
poeta,
t’hem abandonat.
El cigne blanc decapitat.
L’ànec esventrat.
Tot ha esdevingut fel.
El Presagi de la Mort Profana el Vent.
Ni llàgrimes no ens resten.
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
