RIBERA

Poema antinuclear.

  RIBERA

 

Des dels dominis del Maligne,

criatura adorable,

riuades d’urani inundaran

les teues valls.

Núvols de boira asfixiant

se t’engoliran.

Pluja de sang.

Alcavotes esdentegades

t’escupen

calàpets a la boca.

El teu himen venut

per trenta dòlars

d’argent.

Fosos, regalimen,

Et corrompen els meandres.

Barrinades als pits.

Dels rosers només queden les punxes:

corona faran per al teu cap.

Les fonts s’han assecat.

I els aqüífers i els ullals.

Cowboys a cavall xafen

el teu rostre sublim.

Senyors de foscos avencs

en els seus paranys mortals

t’han atrapat.

El punyal i l’esvàstica.

Els freds corredors dels hospitals.

Els nafrats rabiosos com gossos.

Estols de tàvecs xuclant

en la ferida.

El suïcida guaita al fons del barranc

on la tenebra senyoreja.

Flames devastadores t’envolten,

t’abrasen els cabells.

Simis grotescos t’embruten

els llavis amb el Virus.

Missatge de marbre.

Braus bramulant t’envesteixen

i et topen el baix ventre.

Els ulls, farcits de vidres.

I entretant els teus prínceps altius,

gaiament atrafegats

escatint

                  en Jocs Forals

                                            qui de tots

                                                                és el millor

                                                                                      poeta,

t’hem abandonat.

El cigne blanc decapitat.

L’ànec esventrat.

Tot ha esdevingut fel.

El Presagi de la Mort Profana el Vent.

 

Ni llàgrimes no ens resten.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *