Homilies d'Arinyó

Ignore si avui sereu, encara, més seductors i seductores que d’habitud. Jo no ho seré gens perquè en qüestió d’hores entraré al quiròfan. És per això que, amb el desig que us ajude a seduir la persona més estimada, us oferisc aquest poema.

El trobareu també a: PLANY DE L’HOME LLOP     Edit. Tres i Quatre
                                  VERSOS BLANCS                Onada Edicions

L’AMANT

 

             I

Vingué l’amor i tenia els teus ulls,

aquests ulls teus que em miren amb desig

irreverent. A noces em convides?

Si, confident del misteri, només

t’he parlat amb el silenci, amant

pur aterrit davant la lenta cursa

dels estels, és perquè, summa delícia,

el nostre amor, ¿em sents?, de tan intens

ja no te’l puc ni confessar, Amor.

 

                        II

El carro de la mort no té fre, cert.

En els ardits, però, mai no deserta

el delit: el màgic somrís fruir-te,

blau horitzó d’aventures solcat

pel remolí dels sentits. Cant de mines.

Cisellaré les cames a la meua

ombra: no he de permetre que ningú

m’avance en el camí que em porta a tu.

Esculls enllà, els déus de la mar gruen

perquè plegats els demanem l’anhel

dels segles. Sempre hi ha una fada en la

vida d’un home. Caçador nocturn,

poc sé parar el parany als teus llavis

d’amor carnal, àvids d’assaciar-se

d’aquesta fam, clar albaneix d’estels:

èxtasi de l’estuari en clam.

El llorer és per als agosarats!

 

                       III

Vingué l’amor i tenia els teus ulls

espurnejants, reflex d’esguard sagrat

en el mirall somiat, foll cicló.

Com el sallent, que mor i naix etern,

inventarem l’himeneu sense enfit.

Bullirà el sol, abrasit de cremor.

El pleniluni sens tu: terra negra,

cel negre, vall sense riu ni saó.

Nia als teus pits el tremp de l’univers.

En punxes frise pel cant de sirena,

saurí al gorg més pregon del teu bosc

esponerós. Galerna del deler.

 

Mira’m, Amor, amb els teus ulls d’amor.