Amunt els punys!

A Sabadell, una part de la ciutadania assisteix estupefacta al lamentable espectacle del PSC, incapaç de depurar les responsabilitats polítiques derivades dels fets que estan sent investigats judicialment. Mentre el PSC s’enroca en el “aquí no ha passat res” i en la presumpció d’innocència dels imputats pel cas Mercuri, fins el punt de donar la imatge d’un partit segrestat per una camarilla que defensa els seus propis interessos per davant dels del partit, la percepció que es va estenent de manera generalitzada és la d’una profunda degradació de la política.

A nivell estatal, l’última enquesta del CIS, del desembre, revelava que la corrupció política ja és una de les principals preocupacions de la gent juntament amb l’atur. Més de 300 polítics imputats en casos de corrupció (des de José Blanco a Jaume Matas, passant pel cas Urdangarín), entre els quals hi ha uns 50 exalcaldes i uns 30 alcaldes en actiu; els casos Pretòria i Mercuri a Catalunya; els casos sobre finançament irregular d’Unió Mallorquina, CDC (cas Palau), UDC (cas Pallerols), els diferents casos que afecten al PP… No és estrany que la percepció sigui la que és. El que seria molt estrany és que no fos així.

L’Entesa per Sabadell, des de l’oposició, ha estat i està complint a bastament el seu paper, fiscalitzant l’actuació de l’equip de govern, exigint respostes a decisions poc clares, reclamant debat ciutadà en molts temes, denunciant la passivitat del PSC-Bustos davant destrosses com la del gasoducte… I ara, reclamant que l’alcalde i els regidors imputats s’apartin definitivament dels seus càrrecs, davant la desconfiança política manifesta que els inhabilita per dirigir els assumptes de la ciutat. Estem convençuts, a més, que aquest és l’únic camí perquè es pugui obrir un nou escenari a Sabadell, un escenari de regeneració política i democràtica, totalment necessari després de tretze anys d’una determinada manera de fer.

Malauradament, el PSC local, a falta de raons de pes per “no moure fitxa”, es defensa amb un pobre argumentari. Un exemple d’això és el comunicat que tenen penjat a la seva pàgina web, en el que pretenen assenyalar la incoherència que, segons ells, tenen la resta de partits en reclamar la dimissió dels càrrecs imputats pel cas Mercuri, amb un llistat de diputats, regidors i alcaldes de PP, CiU, IU i ERC, imputats en diferents casos i que no van dimitir en el seu moment. Realment, per aquesta via, no sortiran mai del pou en què han caigut. Pobra defensa és la que es basa en mostrar les “incoherències” dels altres per mirar d’amagar les teves “vergonyes”. Per aquí només s’obtindrà més degradació política, en cap cas res positiu ni edificant.

Per cert, de la llista de marres, n’haurien de treure els noms de Montse Muñoz i Julio Setién, exalcaldessa i alcalde de San Fernando de Henares (Madrid) per IU. El TSJM ja a l’abril del 2009 va concloure que les denúncies del PP no tenien fonament. Si la persona que va fer la llista a can PSC s’hagués procurat informació més detallada, fins i tot podria haver trobat un “precedent” d’imputació infundada. En tot cas, queda clar que l’objectiu de la llista no és altre que engegar el ventilador i escampar la porqueria. Al final, el que estan alimentant és aquesta idea que “tots els polítics fan igual” que tan mal fa a l’esquerra i a la pròpia democràcia.