Amunt els punys!

El detonant de la vaga

Foto: Presos alliberats. Assemblea a les pistes d’atletisme de Sant Oleguer –AHS

El 9 de febrer s’iniciaren aturs a l’ensenyament que afectaren la privada i l’estatal, tant a l’EGB com al BUP i FP, per reivindicacions salarials, gratuïtat de l’ensenyament i per un sindicat únic i representatiu d’ensenyants. El dia 11 de febrer, unes 500 persones –sobretot mares i nens- es concentraren a la plaça de Sant Roc. L’endemà es repetí i també el 13. Aquest dia, però, i malgrat que no s’interrompia el trànsit, la policia amb equip antidisturbis va carregar. Hi hagué pànic i corredisses i els diaris a l’endemà parlaren dels nens ferits i contusionats.

La ciutat va bullir d’indignació. Una assemblea de pares i ensenyants decidí acabar amb l’atur, reprendre’l el dia 19 i convocar una manifestació per aquest dia. Les associacions de veïns feren un full de repulsa de l’actuació policial. Els “captaires de la pau” –Lluís Maria Xirinacs el més conegut- enviaren una carta de solidaritat amb el poble de Sabadell. CCOO convocà a la vaga general per al dia 19 i a una manifestació per a aquest mateix dia. L’alcalde, però, es negà a rebre una comissió de mestres i de pares, cosa que encara causà més indignació.

El dia 17 s’iniciaren aturs a nivell provincial al sector de la construcció en suport de la plataforma reivindicativa. El dia 19, les empreses llaneres es declaraven en vaga –convocada per la UTT de la CNS (sindicat vertical)- a favor del conveni. Hi hagué manifestacions d’obrers i d’estudiants d’institut al llarg de tot el dia. La CNS era tancada i presa per la policia.

A les 8 del vespre del dijous dia 19, contingents especials de policia havien ocupat la ciutat. La policia carregà contra la gent –manifestants i no manifestants- que es trobaven al passeig de Manresa amb inusitada violència. Nombrosos ciutadans, fins i tot els que esperaven els autobusos a les parades, foren colpejats. Molta gent buscà refugi als comerços i als bars però eren desallotjats i colpejats dins i fora dels establiments.

Al passeig de Manresa, i a l’entrada del carrer de Sant Antoni, en una de les càrregues de la policia, el secretari del jurat d’empresa d’Unidad Hermética, Manuel Rodríguez, rebé un projectil de goma i caigué fulminat. Tingué commoció cerebral, fissura frontal i fractura de crani. També un professor de la FIAC que es trobava impartint classes, David Wilson, rebé en plena cara una granada lacrimògena quan es trobava mirant per la finestra de la seva aula al carrer. Quedà ferit de pronòstic reservat i va morir al cap d’un temps a conseqüències de les seqüeles. Altres ferits greu foren: Javier Buisau –de 4 anys- i Angel Redondo –de 16 anys-, i hi va haver molts ferits lleus. Les manifestacions s’estengueren per tota la ciutat fins a les 10 de la nit, amb nombroses persones ferides i contusionades.

El dia 20, la totalitat de la plantilla d’Unidad Hermética -1.600 treballadors- aturaren i feren piquets informatius, en conèixer el gravíssim estat de M. Rodríguez. Pararen també Asea/Ces -600 treballadors-, Brown Boveri -550-, Tycsa -700-, Mikalor -185-, Utillatges Boy -95-, Tallers Fontanet -86-, Tallers Sala Ramoneda -46- entre altres. Després de fer retirar la policia de la porta de Santa Fe, els treballadors d’Unidad Hermética feren guàrdia dia i nit a l’hospital.

A la tarda la policia impedí de reunir-se els treballadors a la CNS. Ho feren a l’església de Ca n’Oriach. Decidiren de fer un atur general a tots els sectors el proper dilluns dia 23. CCOO convocà una assemblea general el diumenge al matí al bosc de Sant Julià i cridà també a la Vaga general.

Text: Andreu Castells. Sabadell. Informe de l’oposició