Amunt els punys!

(Escrit de James Connolly, 1897)

Els grans ens semblen grans només perquè estem agenollats: AIXEQUEM-NOS.

Companys obrers,

Els súbdits lleials de Victòria, reina de Gran Bretanya i Irlanda, emperadriu d’Índia, etc., celebren enguany el regnat més llarg que es recorda. Ja l’aire es carrega amb rumors de preparatius d’una fabricació a l’engròs de “festes populars” fingides davant d’aquesta gloriosa (?) commemoració.

Els oradors autonomistes i els batlles nacionalistes, els polítics liberals i els periodistes parnel·listes, posen a disposició llur prestigi i influència per tal d’atreure l’interès públic en els detalls més morbosos d’aquesta Festa de la Llagoteria. És temps doncs que un partit organitzat a Irlanda –a banda dels qui en boca seva llur patriotisme vol dir compromís, i llibertat, alts dividends- un partit que expressi amb valentia i honestedat els sentiments que es desvetllen en el pit de tot amant de la llibertat davant d’aquesta repugnant farsa que es representa davant els nostres ulls. Per tant, el Partit Republicà Socialista Irlandès –que d’ençà de la seva creació mai no ha vacil·lat de proclamar la seva hostilitat insubornable a la Corona Britànica i a l’ordre polític i social del qual en aquestes illes aquella Corona no és més que el símbol- aprofita aquesta oportunitat de llençar contra els caps d’aquesta mascarada cortesana que s’ajup davant la lluentor de la reialesa el menyspreu i l’odi de la democràcia revolucionària irlandesa. Nosaltres, si més no, no som homes lleials; confessem tenir més respecte i fer més honors pel nen més esparracat del treballador més pobre de la Irlanda d’avui que per cap, ni tan sols el més virtuós, descendent del llarg llinatge d’assassins, adúlters i bojos que han assegut al tron d’Anglaterra.

Durant aquest regnat gloriós Irlanda ha vist morir de fam 1.225.000 de les seves criatures, desnodrides fins a la mort mentre el producte del seu sòl i de llur treball era menjat per una aristocràcia rapinyaire, que aconseguia llurs rendes mitjançant les baionetes d’un exèrcit assassí de lloguer pagat per la “millor de les reines angleses”; el desnonament de 3.668.000, una multitud més gran que tota la població de Suïssa; i l’emigració forçosa de 4.186.000 dels nostres, una host més gran que tot el poble de Grècia. A l’actualitat, el 78% dels nostres assalariats reben menys d’una lliura per setmana, els nostres carrers són solcats per multituds famolenques de sense-feina, ramats que pasturen a les nostres granges sense propietaris i al voltant de les ruïnes de les nostres cases abandonades, els nostres ports són plens d’emigrants que se’n van, i el nostres asils són plens de pobres. Aquests són els elements constituents que se’ns ofereix per construir un Festival Nacional!

Classe obrera d’Irlanda: us cridem a no permetre que les vostres opinions siguin amagades en aquesta ocasió. Uniu la vostra veu amb nosaltres en la protesta contra l’absurda assumpció que devem a aquest Imperi cap altre deute que no sigui el d’odiar totes les seves institucions de saqueig. Fem que aquest sigui un fet memorable, com aquell en el que a la fi els obrers irlandesos es van alçar contra la dependència esclavista de la direcció de “la noblesa”, que ha paralitzat el braç de tots els soldats de la llibertat en el passat.

Els terratinents irlandesos, ara més que mai el bastió de l’enemic, donen suport instintivament a qualsevol institució que, com la monarquia, rebaixa la dignitat de la gent i afebleix la fibra moral dels oprimits; la classe mitja, absorta en l’afany de riquesa, ha venut la seva ànima a les glòries prostituïdes del comercialisme i roman obertament o secretament hostil a qualsevol moviment que posi en perill la santedat dels seus dividends. Només la classe obrera no té cap esperança llevat d’una reconstrucció revolucionària de la societat; ells, i sols, ells, són capaços d’aquella iniciativa revolucionària que, amb tot el desenvolupament polític i econòmic que l’ajuda, poden dur-nos endavant cap a la terra promesa de la perfecta Llibertat, la recompensa del treball secular del poble.

A vosaltres, obrers d’Irlanda, ens adrecem. AGITEU al taller, al camp, a la fàbrica, fins que aixequeu en els vostres germans l’odi envers l’esclavitud de la qual tots som víctimes. EDUQUEU, que la gent mai més no es deixi enganyar per esperances il·lusòries de prosperitat sota cap sistema social del qual monarques o nobles, capitalistes o terratinents formen part integral. ORGANITZEU, que una força sòlida, compacta i intel·ligent, conscient de la seva missió històrica com a classe, prengueu les regnes del poder polític sempre que sigui possible i, mitjançant l’aplicació intel·ligent del vot de la classe obrera, aclariu el camp d’actuació de les forces revolucionàries del futur. Feu que les “classes fartes i estirades” dobleguin el genoll, sigueu fidels a la vostra pròpia humanitat i a la causa de la llibertat, l’esperança de la qual és en vosaltres, i pressioneu implacablement cap a l’objectiu dels alts destins als quals la República Socialista us convida, feu que les paraules que el poeta posà en boca de Mazeppa us consolin en mig de les orgies dels tirans d’avui:

Però el temps a la fi fa que totes les coses s’igualin,

i si no féssim més que mirar l’hora,

mai no hi hauria poder humà

que pogués eludir, si se’l perdonés,

l’odi pacient i la llarga vigília

dels qui atresoren un tort.