Amunt els punys!
de Sabadell al món
Diada 2012. Un repàs a la premsa del dia després
Fent un repàs de la premsa del dia després, trobem un Joan Subirats a El País que exclama: “¡Menudo lío!” i constata que “la marea civil ha passat per sobre dels partits polítics” i que “els dos grans partits espanyols no han atès les repetides senyals que els anaven arribant sobre com es cremaven etapes i del que anava representant la falta de reconeixement tant de la identitat nacional catalana com dels greus desequilibris a les balances fiscals”. La manifestació més massiva a Catalunya és conseqüència, entre d’altres raons, de “l’evidència de com l’anticatalanisme era fet servir sense escrúpols”. Una línia semblant segueix la crònica de la manifestació de Clara Blanchar al mateix diari: “El hartazgo de la relación con el resto de España convierte la marcha de la Diada en la más multitudinaria”. I entre les declaracions recollides: “Ja n’hi ha prou, hem de dir que fins aquí hem arribat, que ja n’hi ha prou de maltractament” o “estic fart que a la resta d’Espanya ens tractin com a lladres”. A l’editorial d’aquest diari s’assenyala a l’oportunisme de CiU, que en demanar el pacte fiscal per quedar-se o anar-se’n si se’l rebutja, ha contribuït a l’èxit de la convocatòria. Tot i així, ha de reconèixer que hi ha raons polítiques més de fons i parla del malestar per la sentència del Tribunal Constitucional, de fracàs polític de PP i PSOE, i censura la frivolitat de Rajoy a l’entrevista a TVE, que va titllar la manifestació de “algarabía”.
La Vanguardia al seu editorial parla de tsunami, del sentiment inequívoc “de fins aquí hem arribat” i explica com CiU i el govern s’han vist desbordats en les seves maniobres. “Si el pacte fiscal que proposa va quedar ahir en un segon pla va ser, entre altres raons, per la incredulitat generalitzada que el Govern central i les institucions de l’Estat estiguin disposats a negociar una reforma que resolgui els problemes de Catalunya”.
I per acabar amb la repassada, l’ABC i la Gaceta de los Negocios. Al primer, el titular és: “La marcha separatista apoyada por Mas fomenta la fractura social en Cataluña” i al seu editorial l’anàlisi que fan és que tot es deu a la “política de crispació, enfrontament i victimisme apadrinada pel Govern de la Generalitat”. “La visceralitat del missatge ha començat a calar perquè sempre és un alleujament trobar un culpable –Espanya- i una solució fictícia –la independència-.” Per acabar amb la seva recepta per al Govern de Mariano Rajoy: “Enfront del desafiament, Constitució”. I a la Gaceta de los Negocios, el titular és per a la presidenta de la comunitat de Madrid: “Aguirre pide fortalecer el Estado frente a la amenaza independentista de Cataluña”. I amb dues fotos, una d’Aguirre i una altra de Mas a l’acte institucional de la Diada, contraposa les dues cares de la política a Espanya. “La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va defensar ahir retornar competències a l’Estat, com recomana la Unió Europea a Espanya per sortir de la crisi. En canvi, els nacionalistes catalans van aprofitar la celebració de la Diada per impulsar un desafiament cap a la independència si no s’até el seu Pacte Fiscal”. D’aquesta banda, no hi ha un punt i part, sinó una matraca constant. Una matraca que seguirà fent créixer la lluita per la ruptura democràtica. Fins que l’aconseguim!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!