Amunt els punys!
de Sabadell al món
La criminalització de l’aturat com a sospitós de ganduleria cala en el discurs polític
Amb aquest relat, els poders busquen justificar l’abandonament a la seva sort del més desafavorit i neutralitzar qualsevol resistència a les mesures d’ajust
Milagros Pérez Oliva
Si és pobre, per alguna cosa ho serà. Si li van malament les coses, és que no s’ha esforçat prou. Com una pluja fina, el pensament que culpabilitza al pobre de ser pobre i a l’aturat per no trobar feina va calant en el discurs polític. És en realitat el revers de l’ideari del liberalisme econòmic, que entronitza la figura de l’emprenedor com a model social i situa la competitivitat com a motor de qualsevol progrés. En fase de bonança econòmica, especialment si està basada en dinàmiques especulatives, aquest ideari té una gran acceptació social perquè sempre hi ha històries d’èxit fulgurant que mostrar. Però en temps de crisi, es pot girar fàcilment contra els pobres i els aturats, als que presenta com sospitosos de ganduleria i culpables d’haver malbaratat les seves oportunitats.
Tot i que poques vegades s’expressa obertament, el menyspreu per qui necessita ajudes públiques acaba aflorant. De vegades de forma inoportuna, com li ha passat al candidat republicà Mitt Romney. Suggerir que gairebé la meitat dels nord-americans són paràsits socials ha arruïnat la seva carrera a la presidència dels Estats Units. D’altres, de manera estrident, com quan la diputada Andrea Fabra va llençar al Congrés dels Diputats aquell groller “que se jodan” en el moment en que es debatia retallar prestacions als aturats. I de vegades sibil·linament, com quan el diputat Josep Antoni Duran i Lleida va afirmar que mentre els pagesos catalans ho passen malament, a d’altres parts d’Espanya “hi ha camperols que es poden quedar al bar de la plaça i continuen cobrant”.
Aquestes paraules no són innocents. “El relat que es fa del que passa és determinant perquè contribueix a construir el marc conceptual que servirà de referència a l’hora de valorar el que passa”, explica Montserrat Ribas, professora de la Universitat Pompeu Fabra i coordinadora del grup d’investigació sobre Estudis del Discurs. Si en aquest relat s’introdueix la idea que els aturats i els pobres són paràsits, és presumible que quan es decideixin retallades a les prestacions, aquestes no trobin resistència entre qui no pateix aquesta situació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!