Amunt els punys!

Els efectes del rescat a la banca

Any 2009: recessió com no s’havia vist en molts anys a l’estat. Tot i així, a mitjans d’any la ministra Salgado ja veia “brots verds” a l’economia espanyola. Des de la segona meitat del 2010, procés de “consolidació fiscal agut” (és a dir, retallades socials per pagar amb diners públics els forats dels sectors immobiliari i financer) i de nou caiguda en la recessió.

L’informe 2011 de la fundació Ciència i Coneixement, una entitat que reuneix al més granat de la gran empresa espanyola, dóna unes quantes dades interessants. La disminució del finançament públic a les universitats espanyoles ha estat d’entre un 5% i un 10% al període 2008-2011, segons aquesta fundació. La reducció de transferències públiques ha estat de 800 milions d’euros en aquest període de tres anys (el 2011 el finançament net va ser inferior en un 8% al de l’any 2008). A Catalunya, només la retallada del 2011 ja va representar una disminució del 16%. A nivell estatal, les retallades han estat més intenses encara en la investigació

Tot això contrasta amb els objectius que la mateixa Comissió europea fixa per a l’estat espanyol. Mentre la comissària europea d’educació, Androulla Vassiliou, parla d’impulsar l’accés a l’educació superior, els governs, espanyol i català, incrementen de forma dràstica el preu de les taxes universitàries.

L’informe de la comissió europea fixa uns objectius per al 2020 en educació: 1- assolir el 40% de la població adulta (25 anys i més) amb titulació superior (a Espanya ens trobem en el 32% actualment), 2 – reduir les taxes d’abandonament escolar prematur a menys del 10% (Espanya es troba entre els 3 països de la UE amb major taxa d’abandoment escolar: Malta: 33,5%, Espanya: 26,5% i Portugal: 23,2%). Amb les retallades, ni l’un ni l’altre no s’assoliran. Al contrari, aprofundirem en la gravetat dels problemes, especialment en la qüestió de l’abandonament escolar. Tenim un percentatge de població adulta (25 anys i més) amb només estudis obligatoris que dobla la xifra del conjunt de l’OCDE (48% per 27%; any 2009). Amb les retallades en educació, continuarem amb un problema greu de baixa qualificació.

D’altra banda, segueix creixent el nombre de titulats superiors a l’atur, apropant-nos ja al milió de persones aturades amb aquesta qualificació. El nombre d’espanyols a l’estranger ha crescut més d’un 25% en els darrers quatre anys. La majoria d’aquests són joves amb un alt nivell d’estudis. Aquesta és una realitat pròpia dels anomenats “països emergents”, països que pateixen la pèrdua dels seus joves amb més formació cap als països més rics. Les retallades en educació i a la universitat no faran més que reforçar aquesta tendència, completament contraproduent de cara als reptes del necessari canvi de model productiu.

I per completar el quadre, assenyalar com l’ajust pressupostari s’aprofita per introduir canvis estructurals per afavorir la privatització de la universitat (les entitats financeres, de les quals el Banco Santander és la més destacada, es faran omnipresents a través de carnets, portals web, beques i préstecs…). O per impulsar un nou sistema de governança que, si el d’ara ja és poc democràtic, el que ve encara pot ser molt menys permeable al sentir d’estudiants i personal de la universitat.