La trappola

Fragment de Boris Pasternak trobat a "El Doctor Givago". Dedicat als periodistes, als bons i als dolents. Ells ja sabran amb quin grup s’identifiquen:

Ara el front rus està envaït de corresponsals i de periodistes. Escriuen les seves "impressions", les sentències de la saviesa popular, visiten els ferits, elaboren una nova teoria de l’ànima popular, És una mena de nou Dahl, igualment gratuït; és la grafomania de la incontinència verbal. Això respon a un tipus; però n’hi ha un altre. El report breu: "apunts i esquemes", escepticisme i misantropia. Un, per exemple, que jo mateix vaig llegir, ha escrit frases com aquestes: "Una jornada grisa, com la d’ahir. Des del matí, pluja i fang. Miro el carrer de la finestra estant. Els presoners s’arrosseguen en un rengle interminable. Duen els ferits. Un canó dispara. Dispara novament, avui, com ahir, demà com avui, i, així un dia i un altre dia, una hora darrera l’altra…" Observa quina agudesa i quina perspicàcia! Se l’ha enfilada amb el canó! Quina pretensió més estranya la de demanar fantasia a un canó! ¿Per què en lloc del canó no queda astorat d’ell mateix, que un dia rera l’altre continua disparant notes, comes i frases? ¿Per què no acaba aquest bombardeig de periodístic amor a la humanitat, marejador com el salt de les puces? ¿Com és possible que no comprengui que és ell i no pas el canó allò que ha de ser nou i no ha de repetir-se; que de l’acumulació de bestieses en uns quaderns no sorgirà mai cap cosa amb sentit; que no existeixen els fets fins que l’home no hi posa alguna cosa de si mateix, una, ni que només sigui una mínima part d’intel·ligència i d’interpretació personal?

_{Dahl: Primer gran vocabulari de la llengua russa, de Vladimir Dahl, filòleg del segle XIX.}

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!