Laia Jurado i Canadell
Mestra de la República Catalana
LA RECUPERACIÓ DE LES FESTES DE LA CALLA
Quan ets petita el que t’agrada és poder sortir al carrer i anar a jugar amb els pares i amb els amics. Jo recordo quan era petita anar molts diumenges al matí al teatre Atlàntida a escoltar contes, a veure titelles. També recordo anar a les diferents festes dels barris a fer jocs de cucanya, danses tradicionals (ball de la civada, en Joan Petit com balla…), xocolatades.
Fa uns quants anys que aquest moviment popular al carrer ha anat minvant. Es ben cert a Vic es fa un certamen de titelles durant dos mesos a l’any o que algunes festes de barri encara conserven aquest esperit festiu, però no amb el seguiment que abans hi havia. Penso que es bo anar recuperant aquestes petites coses que fan a la canalla contents, els eduquen en els diferents valors de la societat i que ajuden als pares a tenir una oferta lúdica més àmplia.
D’aquí un mes s’inaugurarà La Central, que vol reemplaçar la funció que feia el teatre Atlàntida. Tindrà una oferta cultural per nens i joves cada cap de setmana, amb obres de teatre, titelles, cinema. Suposo que amb aquesta iniciativa es tornarà a activar i a donar a conèixer aquesta vesant de la cultura. L’únic inconvenient que hi veig és la ubicació, penso que està en una zona on la gent no hi té tirada. Però espero que amb la oferta que hi haurà, aquest serà un mal menor.
Per altra banda, també s’està fent un treball de recuperació de festes tradicionals als barris que s’han anat perdent i programar-ne de noves pels barris que van naixent. Un clar exemple l’hem tingut aquest cap de setmana amb el barri de la Calla. Feia més de 10 anys que no s’hi feien les festes i gràcies a l’activació de l’associació de veïns s’han recuperat.
Els meus avis, són de la Calla i, per tant, jo des de sempre hi havia anat. En aquelles festes vaig guanyar un premi en un concurs de dibuix (l’únic de la meva vida). També recordo haver jugat molt a trencar l’olla, on si tenies molta sort et queien caramels i sinó aigua i farina i haver-me empastifat la cara de xocolata el diumenge al matí i els dinars familiars per celebrar les festes i, en resum, la trobada amb els amics del barri.
Per mi va ser una gran alegria, i per la iaia encara més, gaudir de nou de les festes de la Calla, quan a més aquesta recuperació de les festes ha estat molt positiva, sobretot, jo destacaria, l’arribada del Tiet pel riu, el ball amb el grup Crescendo i el campionat de bitlles catalanes per barris de Vic. Això sí, els veterans del barri hi han trobat a faltar La Revista (espectacle picant que es feia en un dels garatges del barri) i que era un acte molt esperat de les festes, encara que jo només en tinc el record de córrer entremig de la gent que ballava jugant a atrapar.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Laia,
Sóc un cupaire de Premià de Mar. Estem en procés de creació de la CUP i ara xafardejant el teu bloc he llegit aquest article i li he comentat a la meva parella.Els seus avis son de Vic i van viure molts anys a la Calla ( Lluís Solernou Solà i Lola Boixaderas Vila) he vist moltes fotografies de les xocalatades i de les trencades d´olles i m´ha fet gràcia comentar-t´ho.
Bé, rep una cordial salutació,
Salut i CUP