La guerra és contra Europa

Perquè Estats Units s’entesta en començar guerres que no pot resoldre a curt termini i que li suposen un cost econòmic elevadíssim?


L’altre dia, en una conversa amb en Raixit (he catalanitzat el nom perquè no sabria escriure-ho en cap altre idioma) em va fer veure un nou aspecte de la guerra, be de fet de les guerres.

Perquè Estats Units s’entesta en començar guerres que no pot resoldre a curt termini i que li suposen un cost econòmic elevadíssim?

Durant la segona guerra mundial Estats Units veu amb preocupació com Hitler i els seus aliats es van apoderant progressivament de tots els imperis colonials i, per tant, de la font de recursos naturals que necessita la indústria occidental. No obstant aixó espera pacientment confiant que la impaciència de Hitler per dominar el món, traduïda en una política de guerra constant i d’ocupació militar de territoris cada cop més extensos acabi arruïnant el 3er Reich. De passada l’Alemània nazi es convertí en un aliat perfecte en la lluita contra el comunisme.

No és fins que l’obstinació de Hitler per envaïr la URSS acaba suposant la desfeta de l’exèrcit alemany, que Estats Units no es decideix a "alliberar" Europa. La motivació real de l’entrada de tropes americanes a europa no és altra que impedir que sigui la URSS, i per tant el comunisme, qui es proclami vencedora de la guerra i defensora de les llibertats.

Tant bon punt acaba la segona guerra mundial comença la tercera. La guerra freda esdevé una guerra encoberta entre comunistes i capitalistes, que no es limita als jocs d’espies ni acaba sent tant freda com deien, des del 1945 fins als anys 90, 45 anys de guerra, la majoria dels conflictes bèlics, cops d’estat i revoltes en general han tingut un punt en comú: La lluita del feixisme i el poder econòmic contra qualsevol intent d’organització socialista o comunista. Bé de fet hi ha un altre punt en comú, darrera la majoria d’aquests conflictes hi havia la mà d’Estats Units, ja sigui a través de la CIA o de qualsevol altra agència de terrorisme internacional.

Als anys 90, amb la caiguda definitiva de la URSS i del que quedava dels seus aliats (com per exemple Iugoslàvia) Estats Units ja pot, per fi, proclamar-se guanyador de la guerra, i com a tal li toca reorganitzar el mapa. En aquesta situació Estats Units s’adona de que ara per ara el seu principal perill és l’enfortiment de l’economia europea. Europa pot ser un enemic terrible, ja que ha aprés a usar armes tant perilloses com la protecció dels seus mercats, les inversions a l’estanger i la firma de contractes d’exclusivitat per a l’extracció de recursos per part de determinades empreses.

I ara ens preguntem perquè Estats Units envaeïx Afganistan i l’Iraq i s’enmerda en conflictes que no podrà resoldre en un període de temps inferior als 10 o 20 anys, si és que els pot resoldre? Tots sabem el poder que té la industra armamentistica americana, i per aixó Estats Units necessita estar permanentment en guerra, però la guerra podria ser en qualsevol altre lloc. També és evident que hi ha una lluita pel control del petroli, però Estats Units té assegurat el subministrament de petroli per molts i molts anys, a part de tenir en el seu poder la majoria de les patents sobre energies alternatives i motors de baix consum.

Per tant, no us sembla llògic pensar que la principal motivació d’aquests conflictes no és apropiar-se d’aquest petroli sino més aviat impedir que Europa pugui tenir accés a aquest petroli? Assegurar-se que no seran empreses europees les qui contruïran els oleoductes i explotaran els pous? Impedir, per tant, que l’economia europea assoleixi un nivell d’autosuficiència acceptable pel que fa a l’abastiment de petroli que pugui assegurar-ne un creixement sostingut (que no sostenible)?

Curiosament els dos països que més es van mostrar en contra de la invasió d’Iraq foren França i Alemania, dos països que havien firmat contractes amb el govern de Saddam per a la creació de nous capms petrolífers i l’explotació dels mateixos.

Per concloure voldria dir que aquestes consideracions sobre els motius de les guerres no varien gens ni mica les seves conseqüències, i que personalment penso que Europa és tant responsable com Estats Units de les mateixes.

També vull afegir que no soc ni historiador, ni sociòleg ni expert en res, simplement soc algú que ha estat donat voltes i voltes a una conversa que vaig tenir a la terrassa d’un bar una nit d’agost.

SALUT I REVOLUCIÓ!!!

kd’S

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *