Entre línies (notes de Juli Capilla)

Relato de un náufrago conta la història de Luis Alejandro Velasco, un dels huit mariners del Caldas, el destructor de la Marina de Guerra de Colòmbia que va naufragar al mar del Carib el 28 de febrer de 1955. Velasco, l’únic supervivent a la tragèdia, s’hi va estar 10 dies en una petita embarcació, sense a penes menjar (un poc de peix i una arrel solitària), sotmès a les estrebades de les ones i dels taurons, socarrat per un sol abrasador, fins arribar a un poble perdut de la costa colombiana. El llibre conta el seu periple. 
 A mitjan camí entre la vigília i el somni, el relat fascina per la seua senzillesa, descarnada i sense floritures, i perquè va a l’essència dels sentiments, les sensacions i les reaccions d’un home exposat a les condicions més crues de supervivència. La sinceritat amb què exposa els fets colpeix el lector, amb raonaments i pensaments despullats de tot artifici –meditacions d’una consciència castigada, que freguen el deliri. El protagonista expressa el seu descrèdit d’aquesta manera: “Esa mañana había decidido entre la vida y la muerte. Había escogido la muerte, y sin embargo seguía vivo, con el pedazo de remo en la mano, dispuesto a seguir luchando por la vida. A seguir luchando por lo único que ya no me importaba nada”. Arriba a ser-ne tant, de descregut, que quan ja s’ha salvat i la seua història recorre de dalt a baix el seu país, se sorprèn que el titllen d’heroi: “Nunca creí que un hombre se convirtiera en héroe por estar diez días en una balsa, soportando el hambre y la sed. Yo no podía hacer otra cosa”.

Al capdavall, però, la seua història tingué una gran repercussió nacional, sobretot perquè la causa que va provocar el naufragi del destructor colombià no va ser una tempesta, sinó la càrrega de contraban que se soltà del vaixell, i que empentà els mariners a la mar. L’Armada de Colòmbia va voler amagar aquest fet poc decorós, tot comminant –amb pressions, amenaces i intents de suborn– Luis Alejandro Velasco que declarés en favor d’una versió “natural” del naufragi. Aquest, però, mai no s’hi avingué, a les “raons” governamentals, la qual cosa portà Luis Alejandro Velasco a l’ostracisme, causant-li no pocs problemes també a Gabriel García Márquez, un dels periodistes que publicà la història en catorze dies consecutius al rotatiu en què treballava, El Espectador, i posteriorment, el 1970, en forma de llibre.

Hem d’agrair a Gabo que recollís aquesta petita peça, literària i alhora periodística: el testimoni fantàstic d’un autèntic antiheroi, veritable protagonista de la narrativa contemporània.