Enguany, i ja en van cinc des del 2010, el poble català es manifesta massívament per la seva llibertat en un esforç de mobilització cívica sense precedents a l’Europa democràtica plantant cara a un ordre estatal que imposa unes condicions de dominació política i espoliació econòmica injustes i brutals, també sense equivalent a la Unió Europea.
Aqueix matí he anat a Barcelona amb un dels pocs trens que circulaven atesa una vaga de maquinistes oportunament coincident amb la Diada Nacional de Catalunya. A l’estació de la Torre he coincidit amb dos tarragonins antics companys d’Esquerra, Joan Blas i Gerard Castells, casualment tots tres maridats amb dones estrangeres de diferents continents, i hem fet barrila amb les desqualificacions que acusen als catalans d’etnicistes.
Arribat al cap i casal he anat a passar visita a un meu oncle sacerdot que viu a una residència de capellans. Casualment era a missa i m’hi he incorporat just al momento en que cloïen l’ofici amb el cant del Virolai, amb unes paraules de l’oficiant relatives a la Diada que testimonien la pervivència tardoral d’un catalanisme cristià autòcton.
Tot seguit he dinat amb una colla d’amics a ca Toni Vilanova amb la música de Lluís Llach de fons (“bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels…”) per després anar plegats al tram de la Meridiana que teníem assignat, el 92, just al costat de la històrica escola d’arrels llibertàries, “La Farigola del Clot” des d’on al llarg de gairebé tres hores hem compartit emocions fugiseres i profunds anhels de llibertat i justícia amb un munt de gent de totes les edats i procedències geogràfiques i socials.
Aqueixa complicitat natural i nascuda de la bonhomia contrasta amb el ressentiment i la maldat que exhibeixen els adeversaris de la independència i, si la sabem mantenir, és la clau de la victoria de la Catalunya renaixent. En acabar l’acte, després del cant dels Segadors, emocionant com sempre ja que particularment recordo tot cantant, parents, amics i companys de lluita que ja no són entre nosaltres i que havien somiar poder gaudir algún dia d’uns moments històrics com els actuals i els que vindran.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!