Amunt els pàries de la terra
Juan Carlos Gafo. Número 2 de la Marca España. Destituït per insultar els catalans. Francisco Fernández Fábregas. Ambaixador a Polònia. Destituït pels excessos en la celebració de l’Eurocopa. Pablo Sánchez Teran. Destituït per desatendre les víctimes de l’atemptat de la marató de Boston. Vet aquí la diplomàcia espanyola. Espanya. El país amb el sistema bancari més solvent del món. El que amb els diners d’Europa ha fet autopistes, aeroports i trens buits i que, davant de l’astorament dels socis, vol foradar els Pirineus abans que fer el racional corredor mediterrani.
Article 11 de la Constitució. Tant sagrada que és i ni l’han llegit. “Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad”. O sigui, que s’agafa el passaport i avall. Quina paradoxa. Cap veto pot impedir signar acords de lliure comerç, ni de lliure circulació de persones. Cada país pot fer servir la moneda que vulgui. Les exportacions espanyoles han de travessar Catalunya. Volen pagar aranzels i exportar més car? Europa voldrà que Catalunya assumeixi part del deute d’Espanya o que repudiï un deute il·legítim? Europa voldrà un contribuent net? I es pot negociar que el dia de la proclamació definitiva de la independència coincideixi amb la data d’adhesió a les institucions europees? Volen deixar de fer el cafre? Perquè és que ni que volguéssim cantar “amunt els pàries de la terra”, no podríem.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No trobo cap justificant a la dilació programada que estan portant a terme Junqueras i Mas. Ni ells la donen. Ni el país, endormiscat pel folklore indepe, els ho exigeix. La clau de la consulta no la té Rajoy, la tenim nosaltres, els nostres polítics. No trobo cap justificació a l’any que portem perdut.
Mas té por i és persona lenta i de pocs recursos.
Junqueras no té cap pressa: sense fer res li plouen les intencions de vot.
Han portat 30 anys vivient de l’autonomia i ja no els ve d’aquí.
Data – Pregunta i DUI. Els ho hem d’exigir. El país no pot esperar més ni pot estar condicionat per tacticismes partidistes.
1er) Això de no poder privar ningú de la ciutadania es refereix als drets individuals: l’Estat no pot retirar la ciutadania a aquest o aquell ciutadà. És un principi internacionalment reconegut, i sereveix com a salvaguarda, per a evitar represàlies desmesurades, etc. No s’aplica pas a la relació entre estats.
2on) Si ens fem independents, el règim de ciutadania i d’estrangeria deprendrà de la nostra Constitució: el decidirà la República Catalana, i no pas l’Estat espanyol. No és que l’Estat espanyol ens retiri o deixi de retirar la ciutadania; és que no pintarà res al territori de la República Catalana. O sigui: si l’Estat espanyol perd tot dret sobre el territori de la RC, perd igualment tot poder de decisió sobre la població i sobre l’estatus jurídic de la població. I abandonar en bloc la ciutadania de la metròpoli forma part de l’ABC essencial de la independència. Només faltaria! Siguem seriosos: ¿quina mena d’independència fóra si ni tan sols deixéssim d’ésser jurídicament espanyols, amb tot el que això suposa? Que no us adoneu que la idea és intrínsecament grotesca?