Arran de la iniciativa de la Paeria de Lleida de tractar de regular en sentit restrictiu l’ús de la burca als espais públics nombrosos ajuntaments s’han endinsat per aquesta via amb un resultat, fins ara, divers.
En primer lloc, cal tenir en compte que malgrat els nombrosos pronunciaments municipals fins ara no tinc coneixement de cap consistori que hagi aplicat efectivament mesures prohibitives. El que hi ha, de moment, són encàrrecs als serveis jurídics propis, peticions a la Generalitat perquè assumeixi responsabilitats en aquesta matèria o declaracions de voluntat política, però no normes positives i preceptives. Els ajuntaments tenen, de fet i de dret, competències per regular les normes de convivència cívica dins del seu terme municipal d’acord amb les lleis que la regulen.
Hi ha una certa confusió al respecte de quina és la matèria que que s’ha de regular, al meu criteri l’us a l’espai públic de vestimentes o accessoris que cobreixin totalment el rostre és una qüestió d’ordre públic. La convivència social es fonamenta en un conjunt d’exigències recíproques i garanties fonamentals per a la vida col·lectiva que es concreten en mesures de seguretat i deures lligats al funcionament de determinats serveis públics.
No és una qüestió religiosa, ni centrada en
els drets de la dona, tot i que hi estiguin afectats.
En segon lloc, cal parar compte i observar com estan enfocant aquesta qüestió als estats veïns, com la República francesa, que ja fa temps han començat a tractar de trobar una regulació que tingui presents els diversos drets afectats. El document més complet i actualitzat és el report lliurat pel Conseil d’État francès en data 25 de març d’enguany, titulat “Etude relative aux possibilités juridiques d’interdiction du port du voile intégral” (
www.conseil-etat.fr). Fins a la data present no s’ha promulgat efectivament cap norma legislativa específica destinada a tractar aquesta matèria, ni a la República francesa ni a cap altra estat europeu, tot i que hi ha diverses iniciatives en curs (al Regne de Bèlgica és on la tramitació està més avançada). En tot cas, arreu de l’Europa democràtica les lleis que es puguin aprovar hauran d’observar els principis d’igualtat de tracte, necessitat i proporcionalitat.
Cal tenir en compte que si s’arriba a establir jurídicament la prohibició d’abillaments que impedeixin la identificació de les persones a la via pública, aquesta haurà de ser genèrica per a tot tipus de vestimenta que oculti el rostre i únicament en els casos en que hom pugui comprometre la seguretat pública. Hi ha casos excepcionals en els quals l’ocultació del rostre està fonamentada en la protecció de la salut (ús de mascaretes en centres mèdics), en la protecció viària (cascos integrals per a l’ús de motocicletes) o amb motiu de celebracions festives o religioses (carnestoltes o processons de Setmana Santa). En resum, una societat amb una democràcia avançada s’ha de caracteritzar per la ponderació escrupolosa dels drets afectats i la limitació motivada i proporcionada dels mateixos, si realment s’escau. Tot un repte per a les institucions catalanes, nacionals i locals.