La detenció d’Ariadna Jové -membre del moviment internacional de solidaritat amb el poble palestí- per part de les forces de seguretat de l’Estat d’Israel ha generat a Catalunya una cadena de reaccions que cal analitzar en clau de política interna.
La jove internacionalista ha estat sotmesa als procediments legals d’un estat de dret: la justícia israeliana ha actuat amb celeritat, ha estat alliberada immediatament i gaudeix de total llibertat d’expressió. Una situació que ja voldrien per a ells els solidaris -pocs- amb la causa de la llibertat del poble iranià, per posar un exemple.
En Rubèn Novoa és un jove català -més o menys de la mateixa edat que l’Ariadna- solidari amb el poble jueu que ha fet circular al twitter comentaris crítics amb l’actitud de la jove internacionalista. Immediatament s’ha desfermat un allau de desqualificacions contra aquest xicot -d’un to greu i amenaçant- que s’ha fet extensiu als ciutadans coneguts (entre els quals em trobo) pel seu “filosionisme català”, segons assenyalen els nostres inquisidors.
La virulència de l’antisionisme a casa nostra és un fenomen creixent, relativament recent -que trenca una llarga i il·lustre tradició de simpatia catalana envers la causa de la llibertat del poble jueu- i que lliga amb el renaixement del tardocomunisme (disfressat o no d’independentisme). La mentalitat totalitària ha fet niu entre els cercles dels creadors d’opinió, els polítics i el món universitari, adoptant diverses expressions (com s’ha vist en la recent crisi de Reagrupament) però amb un rerefons comú. Flota en l’ambient una mena de pauta de conducta “políticament correcta” que no tolera la discrepància, que criminalitza la dissidència, que no admet la controvèrsia argumentada i recorre a l’insult i l’amenaça amb total impunitat.
Des d’aquest bloc he criticat reiteradament (intentant fer-ho de forma raonada) el sistema de partits d’ordre, els que sustenten el règim estatal i autonòmic que perpetua la dominació política i econòmica sobre la comunitat nacional catalana. Veig, però, que els moviments que es proposen desplaçar aquesta hegemonia en nom de la regeneració democràtica, l’anticapitalisme o el socialisme, amb fets desmenteixen els propòsits de llibertat i justícia que diuen albirar. L’antisionisme, una variant d’aquest pensament totalitari, (recomano la lectura de l’obra de Pierre-André Taguieff “Les contre-réactionnaires”, Denoël, París, 2007) permet visibilitzar millor aquesta deriva atès que la virulència que desprèn està referida en primera instància a un conflicte extern a la societat catalana, però que conté al seu si les causes de conflictes polítics interns a no pas gaires anys vista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tants adjectius en aquest article en ocasió de la detenció de l’Ariadna Jové i tant silenci davant els manifestants que el dia 31 de gener a Arenys lluien l’estrella de David amb el lema “Yo hablo castellano”.
No sorprèn el cinisme, sinó que un cop més es constata. Ara, el cas del Rubèn ja clama els déus. Com pots parlar de crítiques, el seu és un plantejament que en qualsevol àmbit equilibrat es qualifica de feixista. I ja n’hi ha prou de voler confondre jueu amb sionista. La llauna no se’t veu, et rovella.
Jaume la teva fal·lera pro-israeliana et fa perdre la poca credibilitat que et queda company.
Perquè no expliques que ets el president de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel i que el Rubén Novoa és un vocal de la teva Junta?
Si t’ajuntes amb gent d’aquesta mena, i els poses a la teva junta, t’arrisques a haber de defensar coses indefensables, com els comentaris del Rubén ofensius contra la Ariadna i la seva trajectòria política esperpèntica.
Salutacions
El poble català és la hòstia, la hòstia d’imbècils. No sé com ens ho fem, però sembla que sigui a propòsit que cerquem qualsevol tema, sobre tot d’assumptes aliens i/o estrangers, per barallar-nos, i així alienar-nos per acabar enemistats i sense ganes de trobar el que ens uneix. Els nostres enemics s’estan petant.
No m’amagaré que crec que els israelians s’equivoquen, que els àrabs tenen un llarg historial de colonialisme per part d’occident. També sé que aquests no son sants. Ja n’he parlat, tant amb en Jaume Renyer com amb en Rubén Novoa, personalment i virtual. També ho he publicat al bloc. Però el que mai faré és entrar en un carreró en que ens aboquem a l’enemistat, al menys per part meva. M’agradaria que tots plegats ho entenguéssim. A més a més, alguns han de saber que, qui viu per l’espasa…
Au, ara ja podeu flamejar-me tot el que voleu…
Que tota la dreta d’europa, des de la més liberal a la més conservadora, sigui el principal suport de l’actual Estat d’israel no us fa pensar? Qué aquells que durant les anys ’30 van propiciar l’ascens al poder del feixisme i el nazisme per fenar el perill bolxevic siguin ara els que apludeixen l’exèrcit que tanca i ataca la població civil, no us fa pensar en l’estat que defenseu?
Que cada vegada més jueus (no només els rusos pobres que van a buscar menjar fent fora a la població àrab dels seus llocs de naixement) estiguin denunciant la deriva etnocèntrica i autoritària d’israel no us fa pensar?
Altres hem estat sempre en la mateixa barricada internacionalista, revoltant-nos amb els nostres avis tancats en el gheto de Varsòvia i lluitant avui en dia en tiotes les barricades contra la injustícia i la repressió: a iran, a Aràbia Saudí, a catalunya i a l’estat racista d’israel.
Els israelians són els ocupants per tal d’evitar ser ocupats.
Mentre a Cataluna és clar qui són els ocupants i qui són els ocupats, no n’hi ha cap confussió.
Felicitats, benvolgut Jaume, per aquest post clarificador, serè i tan ben argumentat. El Mur de Berlin va caure fa 20 anys, però el seu esperit es manté intacte : resta clavat al mateix lloc que va unir dues tiranies. Pot ser físic, pot ser ideològic; es nodreix de racisme, de prejudicis, de mentides, supersticions, fals internacionalisme, fals interclassisme,… I, també, utilitza la nostra nació per tergiversar la nostra pròpia història unint amb un sargit maldestre el pensament únic d’avui i la judeofòbia de sempre. Són els mateixos que parlaven de “la tradicional amistad de España con el pueblo árabe”, els mateixos que escampaven paranoies sobre “el contubernio judeo-masónico”. Tant se val que aleshores lluïssin un bigotet i ara exhibeixin rastes: són el mateix i els nodreix el mateix odi vers el poble jueu. Potser alguns d’ells són descendents de germans obligats a convertir-se i perseguits durant segles. Probablement TOTS callin covardament que saben que el veritable mur d’Israel és la seva pròpia existència, que Israel és la nostra trinxera, que lluiten dia a dia per preservar una civilització perfectible però infinitament millor que l’abisme medieval que s’abraona contra els seus fills i contra les nostres llibertats.
Fa quaranta anys sabíem i celebràvem que l’estat d’Israel no desitjava establir relacions diplomàtiques amb la dictadura espanyola, que el poble jueu havia ressucitat la seva llengua perseguida, que una munió d’homes i dones havien deixat darrere seu els seus pobles per reconstruir la seva nació, que s’havien organitzat en kibutzs, que havien acollit els seus germans supervivents de la shoà renunciant a tot i encarant-se a un imperi. Fa quaranta anys somniàvem amb un estat de dret. Avui, Ariadna Jové és viva perquè, malgrat haver violat les lleis d’un estat, ha gaudit del dret a la defensa, ha estat escoltada per un tribunal amb totes les garanties i les peticions de la seva defensa han estat ateses. Avui, diguin el que diguin els totalitaris, hem tornat a guanyar.
Disculpas por no saber catalán. Escribo desde Galicia y soy gallego. Solo quería manifestar mi completo acuerdo con el Sr. Renyer. Valiente y clara exposición. Yo que soy de izquierda y nacionalista galego no alcanzo a entender de verdad la ceguera antiisraelí de los nacionalismos catalanes, vascos y gallegos. Que salvo excepciones como el propio Sr. Renyer, Carod-Rovira o aquí en Galicia Pedro Valades (expulsado del BNG por “sionista”) vive en una burbuja antiisraelí incomprensible. Felicitaciones Sr.Renyer.
Carlos
Desgraciadament, al nostre país, al contrari del que ells diuen, el “lobby prosionista” influeix en molts dels àmbits de poder i de comunicació.
Amb la fal·làcia d’unir l’ideari sionista a l’ideari català són capaços de justificar totes les atrocitats comeses pel govern sionista d’Israel. I encara el posen com a model per a una Catalunya independent.
Com que no tenen arguments morals per defensar les accions de l’estat sionista s’inventen el paper de víctimes i es dediquen a intentar deslegitimar qualsevol moviment en pro de la pau i d’un estat palestí, qualificant-lo de totalitari, tardomarxista, etc.
Els ciutadans que no tenim cap ambició de poder, però que entenem que cal participar en la construcció d’un món millor i oposar-se a qualsevol política basada en el terror i la violència, hem de denunciar i denunciem públicament l’estat d’Israel com a instrument de la perpetuació de la opressió contra el poble palestí. De la mateixa manera denunciem sempre que cal, altres formes d’opressió i de violència que es donen en altres punts del planeta, sense tenir en compte races, creences ni ideologies.
Es possible respectar el sionisme i esser critic amb certes actuacions de l’Estat d’Israel?
Es possible admirar i estimar el poble jueu i a la vegada estar en contra de la presencia i dels actes de l’exercit israelia en els territoris palestins ocupats?
Es possible estar a favor de l’existencia de l’Estat d’Israel pero esser critic amb la seva definicio legal com a Estat Jueu, amb la consequencia que de facto i de llei els ciutadans de religio jueva son ciutadans de primera classe, i els ciutadans que no son de religio jueva son ciutadans de segona classe?
Es possible tenir aquestes opinions, i que no et qualifiquin d'”anti-sionista”, o d'”anti-semita”, o d'”enemic del poble jueu”?
Sincerament no entenc perquè hi ha d’haver tant de rebombori amb això de l’Ariadna. Si avui dia estàs en un país d’ilegal, et fan fora. Estiguis on estiguis. Sempre utilitzem a Israel com el dolent, i ens posem al costat dels palestins. No tot és blanc o negre, però una cosa si la veig clara, si m’he de posicionar ho faig amb la cultura que dóna llibertats per igual a homes i dones, la jueva. Hi havien nenes a l’escola a Palestina? les dones poden opinar? estudiar? o se les apedrega???? Com a dona ho tinc molt clar. M’inspira més confiança, proximitat i estima el poble jueu.És un poble obert, que accepta altres religions i cultures. L’islam no. I per què algu d’aqui ha d’anar a defensar als palestins i no ho fan els seus possibles aliats? els arabs? no entenc res.
A més què passa, només tenen dret a expressar-se els que recolzen palestina?oi que els altres ho acceptem perquè som tolerants? perquè si jo recolzo Israel m’acusaran i m’insultarn??? jo al meu país Catalunya vull llibertat d’expressió per tots i totes!
Planyo als jueus i jueves que no poden dir en alt d’on provenen i més aviat s’amaguen per por a represalies, insults… En canvi aqui tenim tot ple d’imigrants, ampli majoria àrabo-musulmans que no respecten la nostra cultura, intimiden a les dones d’aqui i les d’allà, i només treballa l’home a la família. Estem deixant i permetent injustícies al nostre territori.
Jaume, sí que esteu malament els defensors a altrunça de la política de l’Estat d’Israel si heu de comptar amb un personatge com el Rubèn, que no momés per la foto de fa anys sinó pels seus comentaris actuals es veu de lluny que és un fatxenda. El seu discurs és digne de l’extrema dreta jueva d’Israel.
I que me’n dius d’un dels teus blocs recomanats?: cat-israel.org.
Només cal llegir-se algunes entrades per adonar-se que són de la mateixa corda que el Rubèn, o pitjor. Per exemple, fixeu-vos amb aquest titular:“Èxit
dels pro-Israel” a la concentració per la pro-terrorista Ariadna Jové a
Tarragona
Sincerament, amb aquestes companyies no us calen enemics.
I per acabar unes quantes precisions:
a) L’Ariadna no va ser “detinguda” sinó “segrestada”, no pas per les “forces de seguretat de l’Estat d’Israel” sinó per les forces d’ocupació israelianes. Et recordo que el segrest va ser a Ramal·lah, que és Palestina. O potser també defenses l’al·lucinació del Gran (sic) Israel?
b) El qui escriu aquestes ratlles és independentista i comunista, sense disfresses (no m’agrada disfressar-me ni en Carnestoltes). Fa vint anys compartíem la mateixa barricada, però veig que tu te n’has anat per altres viaranys.
c) I una recomanació: llegiu Antisémitisme : l’intolerable chantage (La Decouverte, 2003). També podeu llegir alguns articles que desmunten les bajanades del Taguieff a Internet. Per exemple: ”
La gauche europeenne est-elle antisemite?” o, millor encara, ““Taguieff : qui hait qui ?”
d) Sincerament, em semblaves una mica més ponderat que la Rahola i cia, però
veig que això defensar el projecte sionista peti qui peti fa perdre l’oremus a
qualsevol.
Vas boig per aconseguir notorietat, d’esquerra a Reagrupament, de reagrupament a CIU i aquesta defensa del sionisme va lligada amb la teva ambició, com el teu amic de la Selva del Camp,Ignasi Carnicer, que gosa dir Euroidiotas als Eurodiputats que questiones Israel i el seu imperialisme i el GENOCIDI diari contra el poble Palestí. Els Catalans no som antisemitas ni tenim res a veure amb el poble Jueu, no valen comparacions de poble perseguit, treballador…., etc nosaltres no tirem a terra les cases dels nostres veins, no els encreclem amb murs, nosaltres som un poble d’acollida, i compartim l’espai, la feina, l’atur amb la gent que s’instala al nostre Pais, no esl masacrem com fa l’estat de Israel, gent com tu, com la Rahola os ompliu la boca de que Israel es un estat democratic, d’ultra dreta, os deixeu de dir i que sent un poble que va sofrir tant aplica les mateixes practiques nazis als seus veins. En quant al Ruben Novoa, encarna lo mes feixista de Catalunya, amb gent com ell no volem l’independencia.