Avui s’ha celebrat el segon congrés nacional de Solidaritat Catalana per la Independència després de la clatellada electoral del proppassat 25 de novembre. SI ha de continuar com a projecte polític des de fora del Parlament: així ho han decidit els militants reunits a Vic, una decisió que també comparteixo malgrat no hi he pogut assistir per expressar-ho personalment.
La ponència política aprovada analitza les causes de la derrota electoral i proposa noves línies de treball en vistes a un conflicte entre la majoria social independentista i les forces que sustenten l’ordre estatal espanyol que no serà ni fàcil, ni curt. No es tracta de mantenir unes sigles per esperit corporatiu, ni al servei de lideratges personals. Solidaritat malda per representar una estratègia per la independència que ve de lluny, la del front patriòtic, és a dir, la prioritat a la causa de la llibertat nacional per davant de tota altra. En el benentès que aqueixa causa inclou les aspiracions socials de la majoria de la població que millorarà amb la fi de la dominació política espanyola i l’espoli fiscal que se’n deriva.
Aqueix és el tret distintiu de SI respecte de la CUP i ERC, les forces emergents de l’independentisme català hores d’ara. Els que restem a SI ho fem perquè tot respectant els altres partits i essent conscients de la nostra representativitat actual, no ens hi identifiquem i no ens hi pensem integrar. Col·laborar, sempre, però aportant una manera de fer política que demostri amb fets i no amb paraules la regeneració democràtica que ha d’acompanyar indefugiblement la lluita per la independència. Les llistes obertes per escollir càrrecs orgànics o electorals és un signe distintiu respecte d’altres formacions que avui s’ha demostrat un cop més. Núria Cadenes, Uriel Bertran i tots els companys i companyes escollits tenen tot el meu suport per reprendre el cami de Solidaritat.