Els senyals que el PSC(PSC-PSOE) està arribant a un final de cicle són cada cop més evidents: baixada d’intenció de vot a l’Ajuntament de Barcelona, al Parlament de Catalunya i a les eleccions espanyoles.
Però no solament això, s’ha demostrat que en el moment de màxima acumulació institucional (grans ajuntaments, Diputació de Barcelona, Generalitat) la seva capacitat de gestió davant la crisi econòmica i d’interlocució davant els poders reals espanyols per preservar els interessos catalans ha estat nul·la. Les seves contradiccions quan es plantegen els termes reals del conflicte Esapaña-Catalunya (que els socialistes sempre han negat) els deixen sense projecte polític: només ofereixen acatament a la dependència envers l’ordre establert.
La retirada d’Antoni Castells reflecteix la situació de PSC: l’acceptació de les condicions imposades pel PSOE sobre el finançament de la Generalitat s’ha demostrat inútil vistos els resultats a un any vista. Llavors Castells va donar aparença de credibilitat al pacte ofert per Rodríguez Zapatero, n’és per tant corresponsable, i ara enlloc de plantejar la desvinculació respecte del PSOE, opta per plegar. Dins el PSC funciona des de fa anys un nucli de reflexió catalanista i federalista anomenat “Nou cicle“, on Castells participa amb les seves reflexions. Quina és la seva resposta davant el final de cicle de l’hegemonia socialista, el principal garant de l’ordre espanyol a Catalunya ?
El fracàs del PSC és també el d’Esquerra, ja que la direcció actual ha sostingut la ficció que els socialistes eren component imprescindible de l’esquerra nacional. El tripartit tres era fins fa una setmana l’aposta del tàndem Puigcercós-Benach, i també d’Huguet que insisteix a qualificar tota alternativa que prioritza la qüestió nacional com de “cavall de Troia” de la dreta autonomista. Enlloc de fer autocrítica i preguntar-se perquè l’independentisme sociològic creix al marge d’Esquerra i certa alternatives improvisades, insisteixen en el sectarisme antipujolista coma excusa per no encapçalar una alternativa real en pro d’en Estat català.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A que ve associar ERC amb el fracas del PSC? Creus de veritat que fas un favor al pais amb aquests retrets que nomes mostren poca capacitat d’analisi? Jo no soc d’ERC, ni se tan sols si els votare aquestes properes eleccions, pero tinc una cosa clara. Han fet el que calia. Mostrar al pais que la via autonomista era una via morta. Aixo els costara molts vots? Si, si es presenten per separat. Era necessari posar el PSC set anys a presidir la generalitat? Al meu entendre imprescindible. Calia que la societat ho veies amb els seus ulls. D’altra manera ara tindriem un PSC molt mes fort, dient a la gent que ells eren alternativa real. Que amb ells al govern la sentencia del TC no hagues existit i saps que? Que la gent s’ho creuria. Perque els fa mandra haver d’encarar una realitat que els mostra que la unica via es independentista.
Em sembla fantastic que tu no ho vegis aixi. I em sembla correcte que si no ho veus aixi canviis de projecte politic. Pero ara no es el moment dels retrets. No es el moment dels retrets. De cap manera.
MAI VAIG ENTENDRER LA SUBMICIO DEL PSC,DE RAVENTOS AL PSOE DEL IMPRESENTABLE I POPULISTA TRAGINER. UN FOTIME DE ANYS DESPRES TORNEM A REPETIRN AQUELLS TRAGICS MOMENTS DE LA MORT D’AN PALLACH….ON ANEM?